Dimarts 22 de desembre de 2010

NOUS CONCEPTES
Avui és la ultima classe d'aquesta assignatura i la veritat és que hem vist un vídeo molt interessant de l'Eduard Punset que parlava sobre una nova educació adequada a la societat actual
El vídeo d'anomenava Crear hoy las escuelas del mañana del programa 77 de Redes. En aquest programa en Punset entrevistava a Richard Gerver i parlaven sobre una nova educació que respon a les necessitats de l'escola actual.

El reportatge és d'una escola privada i en David ens ha comentat que podem caure en l'error de pensar que aquest tipus d'educació només pertany a les escoles d'èlit i no a les públiques. Jo crec que un canvi educatiu és necessari i que qualsevol nova metodologia és igual de viable i a la vegada dificultosa en una escola pública com privada. Ja que no és qüestió de tenir més recursos sinó gestionar correctament els que ja es tenen.
Al vídeo m'ha fet reflexionar sobre els aprenentatges. Aquests han d'anar encaminats a adquirir coneixements per la vida no per la tasca escolar únicament ja que aleshores no serveixen de res. Hi ha d'haver una relació directe amb la vida, una aplicació ja que sinó acreix de significat.

Un altre idea que apareixin al vídeo és que a les escoles encara estan demanan el  mateix format de treballs molt descriptius o gens reflexionats. Aqui tenim un problems ja que els infants i joves d'avui dia troben les respostes de tot elq ue es demana a l'escola a internet. Jo mateix ho veig amb la meva germana que està fent secundària. No hi ha una reflexió, una recerca, no relacionem conceptes sinñó que resumim amb les nostres paraules allò que diu la wikipèdia. Aquest és un clar exemple de què la situació ha de canviar, el format del que es demana ha de ser més analític i d'investigació i no tan descriptiu. Els infants i joves han d'analitzar el món i adonar-se'n del que no els agrada, del que volen canviar i com poden ells ajudar a canviar el món.
D'aquesta assignatura m'emporto la idea de que l'educació ha de servir per garantir un món millor tant en valors com en coneixements on es gaudeixi d'allò que s'aprèn i això comença des dels més petits de l'escola. Aquest canvi comença des de nosaltres els futurs mestres que ho hem de tenir molt clar ja que quan ens posem a treballar l'escola ens posarà través, ens dificultarà aquest esperit de canvi però hem de ser ferms en els nostres valors com a docents per millorar l'educació.

PER ACABAR...
M'agradaria donar les gràcies al David ja que m'ha inspirat com a mestre, m'ha ajudat a veure l'educació des de la vessant de canvi, de millora cap a un món millor, m'ha mostrat una manera de treballar molt participativa que crec que fa falta a les escoles actuals i m'han entrar ganes de treballar com a mestre.
També m'ha ajudat a reflexionar, pensar què vull de la meva professió i m'ha motivat per crear i elaborar propostes on els infants gaudeixin, es facin preguntes i experimentin per trobar la solució ja que d'aquesta manera els estaré donant eines no només per l'escola sinó per la vida mateixa.

Un bon mestre és aquell que sap reflexionar sobre la seva tasca, valora la capacitat dels infants i els inspira tot ajudant-los a construir coneixement per l'escola i per la vida.

METÀFORA
La imatge que hi ha a continuació expressa la idea que ja hem travessat un llarg camí però encara ens queda molt més per aprendre, coneixer i omplir-nos d'experiències on veritablement podem aconseguir assolir els objectius que ens proposem com a mestres.

Dimarts 14 de desembre de 2010

NOUS CONCEPTES
Avui a classe hem conegut l'experiència d'una companya que va treballar com a tutora d'una classe de P4. Ens ha explicat la seva experiència amb la docència de les ciències a una escola que estava innovant les metodologies amb què treballaven. Volien encaminar la metodologia cap al constructivisme i van optar pels racons deixant de banda les fitxes. El problema és que no tots els mestres eren capaços de seguir al 100 per 100 tot el que implicava aquesta nova metodologia per racons.
La nostra companya, la Laia, es va plantejar l'educació d'aquests infants i tot i que no tenia molt clar el QUÈ havia d'ensenyar va pensar que el COM era el més important i es va plantejar l'objectiu de crear una comunitat on tots els infants es sentissim inclosos i que eres importants dins del grup. Un altre aspecte que la Laia valorava molt era l'emoció dins del grup ja que els nens havien de sentir confiança per expressar allò que sentien i nconnectar les seves emocions amb allò que feien. Crec que és vital aconseguir això i la Laia a base de treballar amb els infants individualment i també en grup ho va aconseguir. A partir d'aquí ja podia treballar amb els infants continguts més acadèmics ja que la base estava construida.
El problema que va tenir la Laia va ser que l'escola, tot i tenir la intenció d'innovar en les metodologies, seguia demanant una rígidesa i uns ritmes estàtics als mestres pel que fa als hàbits i les normes a l'escola d'una manera desmesurada. Ens ha explicat un cas d'un nen amb problemes emocionals a qui ella donava una mica més de marge ja que entenia la seva situació: deixava que es mogués si ho necessitava. Els altres nens de la classe no es queixaven ja que comprenien la situació de l'infant. Aquest fet em va sorprendre ja que des de la meva visió com adulta comprenc la justicia com tractar a tots per igual però ara veig que la veritable justícia és tractar a tots segons les seves necessitats. Crec que en aquest cas és més important que l'infant construeixi el seu coneixement a que sevgui amb les cames creuades.

Tot i aquest exemple els mestres d'avui dia donen més importància als "bons hàbits" que a construir coneixement o connectar amb les emocions dels infants. És a dir, se segueix iguial que fa 20 anys. L'educació no avança, no s'adapta a les necessitats de la nova societat i això té perills ja que no hi ha reflexió ni dels mestres ni dels infants de l'aula i per tan no hi ha possibilitat de canvi. Crec que les noves generacions de mestres tenim la responsabilitat de millorar l'educació i adaptarla a la societat. Si que hem de garantir unes bases de respecte per tal que la classe avanci correctament i tots puguin intervenir de manera lliure expressant allò que pensen.

La Laia va tenir problemes amb l'escola ja que la seva actitud a l'aula distava molt de la que demanaven des del claustre molt més rígida i autoritària. Però sobretot va tenir problemes amb la seva paral·lela ja que no recolzava les seves idees. La Laia tenia moltes ganas d'innovar i preparar activitats bones i correctes pels infants i això requeria molta feina i dedicació per part del professorat i la seva paral·lela no estava disposada a treballar tant si amb les antigues activitats ja omplia el calendari i no havia de treballar tant. Com veiem aquesta mestra no compartia la il·lusió, les ganes i la motivació de la Laia. Considero que la feina d'una mestra no s'ha de pensar sinó que s'ha de sentir, hem de tenir la voluntat de fer allò que és millor pels nostres infants encara que requereixi temps, dedicació, discussions entre els mestres i moltes moltes reflexions ja que aquesta és la nostra feina. Crec que el millor mestre és aquell que s'emociona amb la seva matèria que l'apassiona ensenyar-la i que transmet aquesta passió i aquest interès als seus alumnes ja que si hi ha motivació l'aprenentatge està assegurat.

Finalment en David ens ha acabat d'exposar unes idees claus que no hem d'oblidar quan siguem mestres ja ´que és vital per una bona tasca docent:
- Actualment i des de fa molts anys existeix una visió de l'aprenetatge com si fos un bloc objectiu. Cada mestre dóna als seus alumnes un trosset d'aquest bloc per tots per igual. Però el constructivisme no és això, és un pas endavant ja que el coneixement es construeix entre tots, entre tota la comunitat.
- Els mestres hem de vigilar amb el que trasmeten als nostres alumnes ja que aquests acaben sent allò que nosaltres creiem o pensem d'ells. No es tracta de tenir la mateixa actitud amb tots sinó donar a cada infant allò que necessita ja que això porta a què els altres infants acceptin i interpretin aquestes necessitats.
- És important que cada mestra faci un treball introspectiu Qué estic mostrant als meus alumnes? D'aquesta manera reflexionaré sobre la meva tasca per tal de millorar-la.
-Una cosa és aprendre uns hàbits per treballar correctament a l'aula i una altra que els infants estiguin asseguts a terra amb les cames creuades. No generem autonomia si els obliguem a estar en aquesta posició

A partir d'aquí els mestres ens hauríem de formular una pregunta molt important per la nostra bona tasca docent:
Com monto jo el començament de la jornada escolar perquè les coses sorgeixin de manera més o menys natural? 
Si els nens saben que a l'escola passen coses interessants per ells estaran més predisposats a treballar i més motivants per aprendre i donar resposta a la seva curiositat.

AL LABORATORI...
Avui hem parlat sobre el conte de la Rinxols D'Or i entre tots hem pensat quines possibilitats de treballar la ciència teníem amb aquest conte. Hem pensat moltes possibilitats que jo no era ni conscient que tenia aquest conte i m'ha sorprès que se'ns acudissin tantes.

1. Treballar sobre la pregunta: On van a parar els cereals que es menja la rínxols d'or? En aquesta activitat podríem donar als infants la silueta de la rínxols d'or perqè dibuixin quin camí creuen que segueixen els cereals. Després anirem orientant la pràctica cap a la idea de tub digestiu, deglució i tot el que està relacionat amb la nutrició.
2. Treballar també la temperatura: És veritat el que diu el conte, que l'últim got sempre està calent? Aniriem provant amb tres gots iguals de tamany diferent i els ompliriem amb aigua ben calenta fins a dalt, posaríem un termòmetre per anar mirant quin got es refreda abans. Faríem prediccions, anticiparíem i després comprovaríem amb els gots.
3. Treballar també els ossos: quin és el seu hàbitat, s'assemblen a nosaltres, són tots iguals i fer una connexió amb el model d'ésser viu. Sobretot fugiríem de l'estereotip de l'ós.
4. Treballar el pes a partir d'una pregunta: Pesem més quan acabem de menjar? Portaríem una bàscula a l'aula i ens pesaríem abans i després d'esmorzar per fer la comprovació. Farem prediccions, anticipacions i comprovar a través d'una bàscula. És important introduir aquests instruments per fomentar el pensament científic dels infants.

En aquesta activitat he après molt de les ciències i dono gràcies al David per haver-nos donat aquesta oportunitat. Realment és una feina que tot mestra ha de realitzar si vol aprofundir i treure tot el suc d'una activitat en concret.
M'he adonat que si reflexionem podem arribar a treballar temes molt profitosos amb els infants fruit d'un conte que els motiva. Podem posar-nos les ulleres de la ciència i treballar com a científics amb instruments concrets cosa que motivarà molt als nostres infants i donarà un sentit a la pràctica escolar.

ANEM MÉS ENLLÀ
Crec que la classe d'avui està molt lligada a la lectura de l'Anna Gené anomenada Aprendre i ensenyar ciències a l'educació infantil i primària. Pensaments i teories que orienten la nostra pràctica.
Ara exposaré les idees que considero essencials i connecten molt amb els temes tractats a la sessió d'avui:
- El saber és dinàmic i està en constant canvi. Per aquest motiu hem de confiar més en el camí que no pas en la meta a assolir. Els errors caracterítzen l'aprenentatge humà i ajuden a fer evolucionar les nostres idees. Això provoca incertesa ja que no hi ha un aprenentatge acabat per ensenyar. L'aproximació al pensament científic és l'aproximació a entendre que el saber és quelcom inacabat.
- La fragmentació del saber dificulta la comprensió del món i de nosaltres mateixos ja que aprenem les coses parcel·lades i no les connectem.Mai serem persones flexibles i obertes si no entenem que tot està connectat entre si i té un sentit complet.
- El saber ha de ser democràtic basat en converses, compartint el que sabem discrepant allò que no ens sembla correcte, fer propostes orientades a compendre el món que ens envolta i si cal modificar allò que teníem pensat ja que no funciona. Per tant desmitifiquem la idea que el saber està en possisió d'uns quants per entendre que el saber circula i tots podem decidir no hem de fer sempre allò que ens diuen els experts. Hem d'educar a ciutadants lliures, amb criteri de decisió que puguin fer front als problemes que es trobin a la seva vida.
- El pensament científic permet mirar el món amb ulls diferents, posar solució als problemes de la vida a l'aula i investigar sobre l'origen d'aquests problemes. La ciència ajuda a conèixer el món, a posar-li nom a pensar i a explicar els fets que anem descobrint. Relaciona la realitat, el llenguatge i el pensament. També ens ajuda a ordenar el món on vivim, a crear regularitats i estimular la capacitat creadora.
- Els coneixements científics s'han d'estructurar. Nomes adquirim coneixements quan som capaços de connectar-los amb allò que ja sabem i construim estructures que ens faciliten la relació i la interpretació del nostre saber. Els infants construeixen xarxes lògiques d'allò que van aprenent per interpretar el món i a vegades guiats pel sentit comú cometen errors. Nosaltres com a mestres hem d'intentar connectar tots eks aprenentatge per tal que trobin un sentit complet a aquells fets. A més a més, ens hem de guiar per l'experimentació i fomentar la creació de models senzills que connectin amb la vida quotidiana dels infants. Començaran a construir estructures correctes des del punt de vista cientñific que al llarg de la vida aniran ampliant i enriquint.
- Els infants han de ser científics quan treballen ciència a l'escola: han de mirar amb ulls de la ciència comprenent el món tal com és. El fet de ser científics implica observar d'una manera profunda diferents fets, interrogant-nos sobre el perquè de les coses, meravellant-nos amb allò que anem descobrint i sentint-se immersos en aquest món. Tot això ho podem generar a partir del joc exploratori: dirigit, autònom, personal o col·lectiu. A infantil el joc té un paper fonamental en el desenvolupament del pensament cientñific. Un joc precidit per un problema suposa l'ús d'un llenguatge i pensament singular com els condicionals, el diàleg, les negociacions, etc. El llenguatge es construeix mitjançant la pràctica de comunicar allò que s'està fent, descobrint i comprenent.
- Perquè un infant aprengui ha de desitjar-ho i aquest desig ve condicionat per l'actitud del mestre.

Crec que aquestes idees reforcen molt el que hem tractat avui a classe i m'han ajudat a reflexionar sobre la tasca d'un bon mestre que vol formar a ciutadants no a súbdits.

METÀFORA
La imatge que hi ha a continuació expressa la idea que volem educar a infants que decideixin per ells mateixos, que no tinguin por de dir la seva i que lluitin per defensar allò que creuen d'una manera pacifica i dialogant.

Aquest és el món que desitjo, on tots poguem ser lliures sense perjudicar als altres, que reflexionem sobre allò que fem, volem o desitgem i lluitem per aconseguir una vida millor.

Dilluns 13 de desembre de 2010

NOUS CONCEPTES
La classe d'avui ha començat amb unes frases que unes companyes de l'aula han escrit als seus blocs i que ens han fet reflexionar sobre la tasca com a mestres i tot el que anem aprenent:

• Hem de tenir en compte que la simple experimentació no és suficient, però li hem de donar la importància que es mereix.
• Hem d'aprofitar el que saben els nens per anar més enllà.
• És important la comunicació amb els pares.
• No hem de demanar com a deures allò que no dóna temps a fer a l'escola.

Crec que són molt bones reflexions que expressen tot el que anem aprenent i el camí que estem seguint com a mestres. Totes les reflexions anteriors són importants ja que parlen sobre les metodologies que la mestra ha de seguir per tal que l'infant aprengui i doni sentit a allò que es fa a l'escola. Clar està que no hem d'oblidar-nos de les famílies ja que si elles no fan una continuitat a casa del que l'escola fa l'aprenentatge és menys significatiu i poc coherent. A més a més, la mestra no ha de mirar tant el que li falta per fer sinó el que ja ha fet i el que els infants van assolint sempre a través de experimentar-ho individualment. Aquesta experimentació ha d'anar lligada a assolir un objectiu concret per tal de guiar l'aprenentatge dels infants.
El fet de formular aquestes reflexions i pensar sobre elles és un indicador del model de mestra que volem ser: una mestra que reflexiona sobre la seva tasca per tal de millorar-la, adequar-la al seu grup d'infants i promoure un aprenentatge experimental on els nens vivenciïn allò que se'ls vol ensenyar.

Després d'aquestes reflexions grupals, el David ens ha mostrat una experiència escolar d'una escola de Riells que treballen seguint el model d'ésser viu. Tot i això, aquesta experiència no tracta amb animals o plantes sinó amb ells mateixos i, crec que el fet que ells siguin els protagonistes fa que aquesta experiència sigui molt potent pel que fa l'aprenentatge de les ciències. El projecte s'anomenava:
Mares i fills/es de la nostra classe
Aquesta experiència està pensada per infants de 3 a 5 anys i parteix de dos grans blocs:

1. El PEC de l'escola ja que es tracta d'un document important per l'escola on es recullen tots els trets ideològics i metodològics en què els mestres es basen per elaborar les seves activitats. En aquesta escola el PEC recull el tret següent: "és una escola que busca compartir un llenguatge per parlar de forma clara, sincera i respectosa per desenvolupar la capacitat d'expressar i compendre els propis pensaments i els dels altres amb un llenguatge concret". És molt bo que els mestres treballin seguint la metixa línia ja que d'aquesta manera any rere any els infants treballen metodologies semblants amb objectius comuns que donen a les activitats i projectes un sentit més coherent.
2. Un treball periodístic del Bru Rovira que es basa en una exposició sobre diferents maternitats del món. Aquesta exposició recull fotografies de mares i fills de tots els indrets del món, on tot i les diferències culturals la relació mare-fill és sempre la mateixa. A continuació en podeu veure unes quantes: 

Tot el projecte fomenta la conversa per tal de compartir els llenguatges i parlar de forma clara com està expressat al PEC. Els infants fan una observació de els forografies i parlen sobre el que veuen a les fotografies, que senten sempre partint de les seves experiències prèvies i la seva imaginació. Fruit de la conversa en treuen conclusions i la mestra els proposa una pregunta per tal que reflexionin:
                                  Us cuidaria igual la mama que una senyora del carrer?
Cada infant escull una imatge i explicarà a la resta de companys una història imaginada que girarà entorn d'aquesta imatge. El resultat va ser que a aquesta història van aparèixer idees parlades a la conversa, per tant podem observar que els ha estat significativa i li han trobat un sentit ja que estan aplicant els temes de les converses a les seves històries. D'aquesta manera tots aprenen de tots ja que un cop finalitzada la conversa els altres infants i la mestra diuen que els ha semblat la conferència, com ha parlat l'infant, si els ha semblat interessant, etc. D'aquesta manera els infants han d'acceptar les crítiques tan positives com negatives i trobo que és bo sobretot començar a acceptar els nostres errors a aquestes edats. Clar està que la mestra ha de contraposar les crítiques dels infants i valorar l'esforç per tal que cap infant se senti ferit o atacat.
Més endavant cada infant de l'aula fa una fotografia a un altre amb la seva mare. Primer han de pensar quin lloc els agrada més per fer-se la fotografia. D'aquestes fotografies sorgeix una conversa sobre el paper de les mares: com els cuiden, com són les seves mares i com els tracten. Trobo molt encertat fer converses espontànies sobre allò que es va treballant ja que així reflexionem entre tots i li donem un sentit.
També van a una exposició sobre infància i sorgeixen preguntes sobre la maternitat com: les plantes tenen mare? les nostres mares també tenen mare?
Per respondre a aquestes preguntes busquen informació i pregunten a les famílies. D'aquesta manera també les fan participar en el projecte. Creen una llibreta en blanc on els mares escriuen com és la seva mare i posen fotografies en blanc i negre de les quals també se'n pot parlar. També fan una exposició pels pares per tal que vegin allò que s'està fent i participin per acabar de donar sentit al projecte.
També fan converses i representacions sobre què faré amb el meu fill quan sigui mare o pare?
Per acabar pengen tota l'experiència en un blog per tal de facilitar la comunicació amb les famílies i elles opinen de com ha sortit el projecte i els infants els donen les gràcies.
Per tancar el projecte fan un dibuix del que més els ha agradat del projecte i en parlen per acabar de construir els aprenentatges entre tots.

Trobo que és un projecte molt interessant que juga amb les emocions dels infants i per aquest motiu és molt potent a nivell d'aprenentatge. A més a més és transversal ja que treballa moltes àrres i llenguatges. A més a més, situa als éssers humans com a mamífers, cosa que podem relacionar amb el model d'ésser viu. Ens pot ajudar a compendre com ens reproduim, com creixem (algun dia serem mares i pares), etc.
Però sobretot el més important d'aquest projecte i que el fa tan ric, és la reflexió de les mestres ja que cada activitat està pensada i reflexionada i té un motiu d'aprenentatge que la mestra té molt clar. Si que hi ha certa flexibilitat però es té molt clar l'objectiu i el significat de cada activitat.

També hem parlat sobre un possible projecte que es podria fer derivat d'aquest sobre la genètica.
Què ens fa iguals i què ens fa diferents?
Podem treballar el reconeixement d'un mateix i dels altres. Podem fer comparacions d'ulls, boca, nas i veure si s'assemblen als del papa o de la mama.
Podem treballar l'alçada amb cintes mètriques i enganxar-les a la paret per observar les diferències com si fos un gràfic de barres.
També comparar el número de peu actual amb la sabata de quan erem bebés, deixem impremtes de mans, peus i observem quines són més grans, etc.

En definitiva veiem que són projectes que treballen diferents àrees però que se centren en les ciències conectant, sobretot, amb les emocions i la motivació dels infants que és l'eina més potent per l'aprenentatge. I tot ho hem d'elaborar reflexionant què volem treballar i com ho podem treballar per fomentar l'interès dels infants i perquè treballar aquell aspecte és important per ells, per construir coneixement.
La reflexió i els canvis per millorar la tasca docent són la base d'un bon mestre.

ANEM MÉS ENLLÀ
Per ampliar la informació m'interessava buscar informació sobre el treball de Bru Rovira sobre Maternitats ja que trobo que és un tema molt maco per treballar amb els infants.
Al diari ADN he trobat un vídeo on es veu l'exposició al CaixaForum i en Bru Rovira parla sobre la seva experiència. Trobo que és molt interessant de veure. A més a més, l'exposició va acompanyada de dibuixos que han fet als infants a les diferents escoles de Catalunya.

Si voleu veure el vídeo feu clic AQUÍ

A més a més buscant pel youtube he trobat aquest vídeo que és molt interessant sobre l'exposició. És molt emotiu i retrata molt bé el que Bru Rovira volia transmetre amb aquest treball.





METÀFORA
El treball de Bru Rovira m'ha inspirat ja que tot i els obstacles que ha viscut per elaborar aquest recull de fotografies finalment l'ha enllestit i ensenyat al món i m'ha fet reflexionar sobre com ha de ser l'educació. Crec que hem de lluitar per un món millor i això ha de començar des de l'educació ja que si des de petits els fem veure la importància de refelxionar sobre els coses abans de decidir-te a realitzar-les.
La imatge que hi ha a continuació expressa aquesta idea de saltar els obstacles per arribar a una situació millor.

Com un montanyista ha de superar trams dificils, les mestres també ja que no tots els memebres que treballen en l'educació ens faciliten el camí, però tot i això hem d'esforçar-nos i lluitar per aconbseguir millores i aportar el nostre gra de sorra a la millora del món.

Dilluns 30 de novembre de 2010

NOUS CONCEPTES
Avui hem anat a conèixer un recurs molt bo sobre ciència a l'escola:
El CDEC: Centre de Documentació i Experimentació en Ciències.
Crec que és un recurs bonissim per fer ciències a l'escola i crear ambients on els infants es facin preguntes, experimentin i vivenciïen els seus aprenentatges.

Aquest centre realitza diverses funcions que ajuden als mestres de tots catalunya i balears:
- Formació de mestres: tant inicial com permanent.
- Educació ambiental: acompanyen a les escoles verdes.
- Recerca: ajuda en la codirecció d'algun projecte d'investigació.
- Facilita recursos: a través de la web ofereixen experiències d'aula amb metodologies innovadores, présetc gratuit de material per l'aula com les incovadores, les balances, etc. i ús gratuit d'una mediateca amb recursos bibliogràfics.
A més a més, tenen una cambra de cria amb insectes pal, grills, cucs de la farina, etc. que també ofereixen a les escoles per tal que els nens observin l'evolució o la metamorfosi d'alguns d'aquests animals.

M'agradaria destacar alguns instruments científics que s'ofereixen a les escoles ja que els trobo molt interessants per treballar amb els infants com ara:
- La lupa binocular: té un procés en els infants ja que primer s'observa a ull nu, després amb la lupa transportable, després la lupa fixa i per últim la lupa binocular.
- El banc de llum: serveix per criar diferents plantes a l'escola, a una habitació tancada i aquest banc de llum fa la funció de la llum del sol.
- Minerals: porten a l'escola una maleta amb minerals que es troben en la quotidianitat dels infants com ara la sal que es NaCl. A la maleta hi ha el mineral gran de la sal, un tros petit amb un ratllador per poder ratllar la pedra i observar que surt la sal i un pot se sal.
Heb trobat molt beneficiosos pels infants aquests materials ja que és una bona manera de treballar aspectes difícils per ells des d'una perspectiva propera i entenedora des de la vivència.

El CDEC també promou la introducció de les noves tecnologies a l'aula d'Educació Infantil. Ens han presentat una sèrie d'aparells molt interessants per treballar diferents aspectes científics ja des de les primeres edats:
- L'Ecodad: recull el so, la temperatura o l'humitat en forma de números i ho tradueix a la màquina de l'ordinador. Els infants poden interpretar els resultats dins de les seves possibilitats.
- Motic Educator: es tracta d'una càmera que es col·loca sobre la lupa binocular i fa fotografies ampliades i té la possibilitat de crar vídeos. És bó per exemple quan tenim cucs de seda a l'aula que aquell cap de setmana faran els capolls posar la motic a gravar i dilluns veure amb els infants què ha passat.

També m'agradaria comentar la visió de les ciències que tenen al CDEC ja que reforça tot el que el David ens ha anat explicant i ensenyant a les classes.

- L'aula ha de ser un entorn d'aprenentatge on els infants comparteixin les seves idees i entre tots construim coniexement.
- L'error és la base per treballar i oferir activitats.
- El diàleg ens ajudarà a constriuir ponts cap a l'aprenentatge i el pensament científic.
- Les ciències s'han de fer (experimentar, observar), pensar (constriuir models) i comunicar (representar-les amb tots els llenguatges possibles).
- L'observació de les coses i el pensament d'aquestes conduirà als infants a la seva representació.
- Hem d'ajudar als infants a evolucionar la seva explicació personal de les coses cap a una explicació científica.
- L'escola ha de presentar reptes pels infants on se sentin motivats per aconseguir-los.

Crec que aquest centre ens pot ajudar molt a ser un bons mestres de ciències i de totes les àrees en general ja que té molt en compte als infants i qualsevol actitud o pensament es valora de manera positiva encara que sigui erroni ja que ens informa sobre el nivell d'aquell infants sobre el tema que estem tractant i ens ajuda a elaborar les activitats.
La sessió al CDEC ha començat a través d'una activitat: haviem de pensar com voliem fer les nostres classes de ciències: experimentals, motivadores, interessants, significatives, etc. Són molt bons adjectius però el nostre objectiu ha de ser que els infants construeixin el seu pensament científic.
Aquest tipus de mtodolgia trenca molt amb el que estem acostumats a observar a l'escola i, per aquest motiu, som l'esperança de l'educació en aquest sentit. Crec que aquesta aformació és certa ja que el sistema educatiu s'ha de renovar i adequar a la societat actual que necessita noves metodologies i formes d'ensenyar que siguien adequades a les noves necessitats.

Si voleu saber-ne més us recomano que visiteu la WEB del CDEC que és molt interessant i profitosa per tots els mestres que estiguin interessants en la ciència.

ANEM MÉS ENLLÀ
Cercant per la web he trobat un vídeo molt interessant sobre un aula d'infantil que treballen amb els cap grossos. Concretament al vídeo estan fent una conversa sobre allò que els nens saben o creuen d'aquests animals. Em sembla una experiència interessant que connecta amb les idees plantejades pel CDEC i les que el David ens diu a classe.




METÀFORA
La imatge que trobareu a continuació expressa la idea que mica en mica ens anem formant com a mestres i que hi ha persones i recursos que ens ajuden a millorar la nostra tasca com educadors.

Quan vam començar el primer any d'universitat erem arrels que volíem creixer i ser bons mestres però encara no teníem els coneixements suficients per fer-ho. Al segon any vam creixer una mica més i es començava a veure que seriem una bonica planta i mica en mica amb els aprenentatges que anàvem adquirint i construint la planta va començar a creixer. Aquest tercer any ja hem crescut una mica i tenim una lleugera idea del camí que volem seguir, de quin tipus de mestre volem ser ja que hi ha centre com el CDEC que ens ajuda a aclarir-nos. Però aquest és només el començament ja que després la planta sortirà de la proveta i anirà al món real i serà en aquest moment quan posem en joc tot el que hem après i tot el que volem aconseguir.

Dimarts 23 de novembre de 2010

NOUS CONCEPTES
A la classe d'avui hem parlat sobre les relacions d'interdependència dins d'un ecosistema.
El David ens ha posat un video on apareixien diferents éssers vius i diferents ambients. Entre aquests éssers vius hi havia relacions d'interdependència que nosaltres haviem de descobrir i plasmar en un esquema per tal d'organitzar-les.
Aquest és l'esquema que jo he elaborat sobre el video:

Com podem observar tots els elements que formen l'ecosistema estan relacionats entre si de manera directe com les vaques i la gespa o de manera indirecta com els insectes i la gespa que es relacionen indirectament a través de la femta de les vaques. M'adono que a un ecosistema hi ha moltes més relacions que no apareixen a aquest esquema com són les relacions dins del grip d'orenetes, de vaques o insectes i els processos que esdevenen dins dels propis organismes.
Al video hem sentit a més organismes que no es reflexen a l'esquema ja que no els he vist interaccionar amb el medi ni amb els altres organismes.
Cal dir que mentre mirava el video no entenia gaire bé que havia de mirar i en què m'havia de fixar. Finalment amb la posada en comú i els comentaris del David he entès millor en què consistia l'activitat i és que en un ecosistema les coses sempre tenen un motiu: les orenetes actuen així perquè s'han adonat que ve algú, les vaques mouen les cues ja que senten com les mosques passegen per sobre el sel llom, etc.
Tot el que hi ha a un ecosistema es retroalimenta i té un paper essencial dins de les relacions que s'estableixen.
Ja per acabar m'agradaria deixar clar que en un ecosistema tots els éssers que hi haviten estan relacionats entre si de manera dependent ja que si un falta tot l'ecosistema se'n ressenteix

ANEM MÉS ENLLÀ
Trobo que a parvulari el tractament dels ecosistemes és important sempre que es vivenciï i tinguii un sentit propi. Per aquest motiu crec que un bon recurs per treballar els ecosistemes és l'hort.
Els infants participen en l'hort: planten llavors, reguen el primers talls verds, observen els animalons que hi ha i després tot ho poden recollir a classe a través de converses i de formulra-se preguntes.
D'aquesta manera es poden adonar com uns elements depenen dels altres. Per exemple, el cargol s'alimenta de les fulles d'algunes planes i a la vegada el cargol serveix d'aliment d'algunes aus que volen per l'hort, etc.
Crec que el projecte de l'hort podria sorgir d'una pregunta formulada per la mestra per tal d'enganxar als infants i motivar-los en el tema.
D'on surten les plantes que mengem?
A partir d'aqui els infants anirien dient allò que creuen, ho representarien a través del dibuix i la mestra els aniria conduint cap al concepte de l'hort: les plantes s'han de conrear perquè surtin. Després plantaríem l'hort a l'escola per comprovar que allò que hem dit és correcte. A partir d'aquí se'n derivaran altres preguntes a respondre a través de l'experimentació, l'observació i la documentació.
Si el cargol menja plantes i les plantes moren que pasaria amb el cargol? I si el carhol mor l'ocell que se'l menja morirà també?
D'aquesta manera a partir d'una pregunta i la recerca de la seva resposta els infants s'adonaran que dins de l'hort uns éssers depenen d'un altres i que si aquests moren ells també moriran.

Si voleu saber-ne més sobre l'hort feu click AQUI hi accedireu al blog de l'escola Castell d'Odena que fa activitats a l'hort tant per infantil com per primària.

METÀFORA
La imatge que hi ha a contuinuació expressa la idea que a un ecosistema tots els elements depenen els uns dels altres com un cercle viciós que mai s'acaba. Ara bé, si un dels elements mor l'ecosistema s'ha de poder adaptar per tal de seguir existint sinó tots moriràn.

Crec que la imatge il·lustra perfectament aquesta situació de dependència ja que si una de les mans deixa de dibuixar l'altre no existiria i el dibuix mai s'acabaria.
Igual passa en un ecosistema: tots els elements són imprescindibles perquè l'ecosistema sobrevisqui.

Dilluns 22 de novembre de 2010

NOUS CONCEPTES
A la classe d'avui hem tractat un tema bàsic i essencial pel tractamen de les ciències a l'escola: Hem treballat en formular-nos preguntes relacionades amb el model d'ésser viu.
És un tema que encara ens costa una mica i que com a mestres hem de dominar molt ja que no podem ensenyar als nostres alumnes a formular-se preguntes si nosaltres no en sabem.

Com podem els mestres formular preguntes interessants als infants?
Crec que és una pregunta amb `la qual hem de reflexiuonar ja que és vital per nostre futur com a docents. Les nostres preguntes han d'anar orientandes cap a la investigació, l'experimentació i la construcció de coneixement. Hem de fugir de les preguntes merament descriptives ja que la seva resposta és immediata si mirem a una enciclopèdia i no impliquen relacionar coneixements ni processos.

Què hem de tenir en compte quan fem preguntes per a investigar?
Quan formulem preguntes als infants hem de tenir present el model d'ésser viu ja que d'aquesta manera estarem incitant al seu pensament científic. A més a més, han de provocar un procés de feedback.

- Síntesi dels pilars bàsics del model d'ésser viu:

Aquest model és molt ampli ja que ens pot servir per pensar en un ésser viu en concret com ara un pollet o en un ecosistema format per diversos éssers vius que depenen els uns dels altres.
Un bon mestre ha de saber organitzar les seves preguntes segons les tres funcions bàsiques de tot ésser viu: nutrició, relació i reproducció. Ha de saber triar les preguntes adients per tal que els seus alumnes relacionin conceptes i construeixin coneixement a través dels seus descobriments i de les converses col·lectives que ens ajuden a evolucionar les nostres idees inicials.
Hem de tenir present que els infants han d'aprendre a fer preguntes i per aquest motiu el mestre ha de ser capaç d'esperar i guiar les converses i els aprenentatges en cada moment per tal de conduir-los cap a l'objectiu en concret.

Un altre aspecte que trobo importantíssim és l'exemple. Crec que els infants aprenen més d'allò que veuen que no pas d'allò que se'ls diu. Per aquest motiu trobo essencial que si els demanem que facin preguntes interessants nosaltres també les fem. Els donem l'exemple i som coherents entre allò que fem i allò que demanem. D'aquesta manera els infants veuen una coherència bàsica en l'educació tant de coneixements com de valors.
A aquesta sessió el David ens ha repartit un full - esquema per tal d'orientar-nos a l'hora de fer preguntes relacionades amb el model d'ésser viu.

A partir d'aquest esquema ens hem anat formulant preguntes com ara:

Què t'imagines que hi ha dins d'un ou? (Reproducció)
Com és que les tortugues hivernen? Ho fan totes? (Relació)
Què passa amb el pinsso que menja el porc? On va a parar? (Nutrició)

ANEM MÉS ENLLÀ
Cercant per la web he trobat un blog educatiu d'una escola anomenada Mi Kinder que parla sobre temes intressants a nivell escolar, sobretot dels primers anys d'escola. Concretament em centraré en un apartat que m'ha semblat molt interessant que s'anomena: La Cuiriosidad y la Enseñanza de la ciencias en el Kinder.
Crec que el fet de formular-nos preguntes està totalment relacionat amb la curiositat innata en els éssers humans i que és un de les fonts d'aprenentatge més potents.
Aquesta apartat exposa idees molt interessants que reforcen allò treballat a classe:

La curiositat és la base de l'activitat científica. Els infants en aquestes edats són molt curiosos i experimenten i investigues tot allò que es troben al seu abast i els crida l'atenció. Els mestres no hem de dubtar a treballar un tema en concret perquè no el dominem ja que amb el tracte d'aquest tema amb els infanst tots junts construirem aquest coneixement.
La gran font d'inspiració per organitzar les activitats de l'aula ha de sorgir de l'interès i les preguntes dels propis infants que amb ajuda del mestre o de la documentació i les converses hem de donar resposta. En aquest procés d'aprenentatge l'infants treballarà moltes àrees de coneixement de manera indirecte com ara l'ampliació de vocabulari. És important que l'infant parli i experimenti, que vivenciï allò s'està constriuint per tal que en trobi un sentit. El mestre ha de guiar les preguntes dels infants, aprofitar allò que succeeixi a l'aula per parlar sobre ciències: describint allò que està passant i reflexionant el perquè.

El tractament de les ciències amb els infants és proper ja que està sintonitzat amb les seves ganes de saber i d'entendre el món que els envolta.

Si voleu saber-ne més sobre aquest blog educatiu, clique aquí

METÀFORA
La imatge que hi ha a continuació reflexa molt bé aquesta idea que la curiositat és innata en els éssers humans ja de sde ben petits i que és la base per formular-nos preguntes que tinguin sentit per nosaltres mateixos:

Aquesta imatge expressa la idea que els infants són molt curiosos i necessiren tocar, vivenciar i experimentar allò que els produeix curiositat ja que d'aquesta manera poden entendre una mica més que és aquell objecte extrany, com és el seu tacte, etc. Només amb l'exploració directe i la vivenciació entendran aquell objecte i li trobaran sentit.

Dimarts 16 de novembre de 2010

NOUS CONCEPTES
La classe d'avui ha estat molt interessant ja que ha vingut una mestra de l'escola bressol La Gespa a explicar-nos el funcionament d'aquesta escola que té treballa amb un projecte sostenible que té molt en compte el medi ambient. Cal dir que aquesta escola es troba en un entorn natural privilegiat ja que està rodejada de bosc i prats que la fan unica per treballar la sostenibilitat.

Aquest projecte parteix d'una pregunta que es va fer l'equip de mestres:
Què podem fer amb el pati de l'escola?
L'objectiu era millorar la qualitat ambiental de l'escola a nivell global.
L'equip de mestres va dividir en tres blocs el projecte que va durar tres anys:

1- Tractament dels residus a nivell de tots els membres de l'escola
2- Inclusió d'un hort on els infants treballen de manera circular
3- Construcció d'una bassa d'aigua

Pel que fa al tractament dels residus, trobo molt interessant que tots els membres de l'escola tant els infants més petits com els més grans i tot el personal de l'escola docent i no docent participen en aquesta tasca dins de les seves possibilitats. Per exemple, els nadons van fer el seu mural amb yogurt i tints naturals on incluien bosses amb elements que ells mateixos havien agafat del bosc. Els caminants, van plantar aglans al bosc i cada dia miraven què passava. Els maternals van fer compostatge amb matèria orgànica del pati.

La inclusió de l'hort va ser un recurs molt bó pels infants sobretot pels més grans que podien intervenir i participar en el cultiu d'hortalises. Tots aquests recursos es plantejaven als infants a través d'un conte, amb imatges i titelles per tal de contextualitzar les activitats. Els lactants experimentaven amb els tres tipus de terres de l'hort: argila, humus i sorra. Els caminants observaven els cargols de l'hort i construien una cargolera. Els maternals recollien la collita de l'hort. Per tal d'implicar a les famílies cada infant havia de portar una fotografia d'ell amb una planta de casa seva per tal de fer una exposició a l'escola.
El bosc de l'escola també era un recurs pedagògic ja que cada infant havia apadrinat un arbre i el vincle entre l'infant i l'arbre és importar sobretot en aquestes edats.

El tema de la bassa va ser tot una innovació tant a nivell metodològic com de recurs educatiu. Els lactants van experimentar amb aigua i se'ls va explicar el conte de la bassa. Els caminants van experimentar directament a la bassa amb cubells, van tirar-hi objectes del bosc, etc. Els maternals van observar els canvis en la bassa i com s'anva embrutant i diferents animalons d'aquest ecosistema.

Crec que ha estat una molt bona xerrada ja que hem pogut obsevar una manera com bonica per treballar l'entorn natural amb els més petits. És una manera molt vivencial i emocional i això és un recurs essencial en l'aprenentatge i la construcció de coneixements ja que els infants aprenen quan viuen i senten les coses. Crec que aquest projecte és molt ric a nivell pedagògic ja que les famílies hi estan molt implicades i també participen. Això ajuda als infants a entendre molt més el que s'està fent i a trobar-hi unl significat.
D'aquesta classe m'emporto la idea que els infants s'han d'embrutar per aprendre. Crec que és una idea molt important ja que l'aprenentatge ha de ser viscut, els infants s'han d'emocionar, han d'experimentar i no guiar-se només per imatges. Els mestres d'avui en dia els costa molt seguir aquesta idea ja que es fixen més en què l'infant no taqui res que en l'aprenentatge a través de la vivència.

D'aquesta sessió em platnejo una pregunta:
Com un mestre pot motivar a les famílies a implicar-se en el projecte?

ANEM MÉS ENLLÀ
Aquesta xerrada m'ha fet pensar en el concepte d'escola verda: Què fa diferent una escola verda de la resta d'escoles?
Cercant per la web he trobat una notícia del diari El Mundo que parla sobre les escoles verdes a Catalunya.
Si voleu consultar-lo feu clic aquí

Les escoles verdes van començar fa 10 anys a Catalunya. Es tracta d'escoles que s'han convertit en centres de reciclatge amb equipaments sostenibles. Aquests centres redactan un pla de cohesió ambiental i modifiquen les seves actuacions dins de l'àmbit escolar que reduiexin la contaminació com l'ús del paper reciclat, ús de plats i coberts reutilitzables, aprofitament màxim de les hores de llum i orientació de les pissarres per evitar reflexes.
Els alumnes d'aquestes escoles també participen d'aquesta metodologia per preservar i conservar el medi ambient. Poden fer propostes per millorar l'estat del centre i de l'entorn proper a l'escola.
L'article cita un instutut d'educació secundària anomenat IES Gelida, que ha acondicionat el seu entorn proper en jardins i horts que aprofiten els alumnes per fer activitats relacionades amb el medi ambient i conscienciar també als veïns de la necessitat de respectar l'entonr i disminuir els agents contaminants. A més a més, tenen un projecte d'estalvi d'aigua i de paper.

Crec que és molt important transmetre als futurs cuitadants una consciència de respecte cap al medi ambient ja que sinó el planeta se'n ressentirà i al cap i a la fi nosaltres també ja que la sostenibilitat és necessària perquè tots els éssers vius visquin en pau i tranquil·litat al seu hàbitat natural. Si continuem amb la contaminació actual arrivaran més desastres naturals com huracans o contaminació de les aigues i tot el que coneixem i que és tan meravellós acabara desapareixent.
Crec que aquesta falta de consciència és un dels mals més grans de la societat actual.

METÀFORA
La imatge que trobareu a continuació reflexa aquesta idea que l'ecologia i la sostenibilitat és de tots i respectar-la o no està a les nostres mans.

Com podem observar a la imatge anterior, que el món funcioni esta a les nostres mans. Si aquestes mans són respectuoses i estimen al nostre planeta aquest creixerè i s'enriquirà preservant el seu paisatge natural i impresioanant intacte. És important que des de petits ens ensenyin, ens ajudin a construir aquest sentiment de responsabilitat del món on vivim. L'escola ha d'ajudar a construir aquest respecte i no només conceptes com llegir i escriure ja que és tan important una cosa com l'altre per ser persones responsables, autónomes i respectusos amb l'entorn, els altres i nosaltres mateixos.

Dilluns 15 de novembre de 2010

NOUS CONCEPTES
La classe d'avui s'ha basat en la comunicació. Hem generat un debat a classe per tal que experimentessim i poguessim valorar la importància de les converses i els diàlegs a l'aula per generar aprenentatge. Les converses serveixen per contrastar punts de vista i han d'adequar-se al ritme dels infants. Ells han de marcar el ritme i no els hem de forçar perquè vagin més ràpid ja que l'aprenentatge requereix un temps i una dedicació.
Hem partit d'una pregunta: Com ha de ser un mestre de ciències?
Trobo que és una bona pregunta per començar un debat que m'ha fet reflexionar sobre quin model de mestre vull ser en el meu futur professional.
Durant el debat s'han dit moltes idees i molts aspectes a tenir en compte que escriuré a continuació per tal  que quedin clars i entenedors.

- En primer lloc un mestre ha de crear situacions on el contingut estigui orientat cap al model d'ésser viu. Aquest contingut pot arribar des de l'explicació del mestre, la documentació en llibres o de l'aula. La propia aula ha de ser una eina per fomentar l'aprenentatge amb objectes, imatges i segons la seva organització.
Un cop plantejada la pregunta la mestra ha de reconduir l'aprenentatge i orientar-lo cap a la resposta a la pregunta inicial. Aquesta PREGUNTA marca un camí cap a l'experimentació. El camí que se seguirà per trobar la resposta et donarà un model, una imatge d'ésser viu concreta que servirà per qualsevol ésser viu.
Aquesta imatge estarà relacionada amb un ésser dinàmic que realitza les tres funcions: nutrició, relació i reproducció que són les mateixes per qualsevol ésser.
- Hem de generar un clima on les interaccions siguin fonamentals: tots expressem les nostres idees i amb les dels altres les fem evolucionar i les anem millorant. Ha de ser un clima de confiança i respecte on tota interacció és valorada com a positiva encara que sigui erronia ja que ens haurà servit per parlar, aprofundir en el tema i ampliar horitzons.
- Sempre que generem un tema de debat hem de tenir un objectiu educatiu ja que sinó la conversa s'acabarà i no serà productiva ja que no generarà aprenentatge significatiu. Qualsevol activitat i actitud a l'aula ha de tenir un objectiu clar i la mestra l'ha de saber veure i treballar. Si sabem perquè fem les coses podrem prendre decisions i canviar les formes d'ensenyar i la nostra actitud.
- La importància de COM expliques les coses: una mestra ha de donar emoció o intriga a allò que es farà per engrescar i motivar els infants en el tema. La metodologia que s'utilitzarà és vital per acabar d'enganxar als infants en el tema, que interaccionin, reflexionin sobre allò que s'està fent, es trobin a gust i tinguin ganes d'aprendre. Hem de saber relacionar les metodologies innovadores on la interacció té un paper fonamental amb els continguts que per obligació curricular hem de tractar a l'aula.
- Els mestres han de saber convertir l'interès personal d'un nen o del mestre mateix en un interès col·lectiu, de tota la classe per tal de començar a treballar.

Com a idea final acabaré amb una frase que resumeix tot el que hem parlat durant la conversa:
Compartir opinions fa més ric l'aprenentatge. És més lent però més profund encara.
Trobo vital aquesta idea ja que no per més velocitat o per parlar de més temes els infants hauran aprés més coses sinó al contrari. Haurem parlat de tants temes diversos i de manera tant superficial que no haurà estat significatiu ni productiu.
Un aspecte que afavoreix la comunicació és la distribució de l'aula. Segons com estigui organitzat l'espai les converses seran més profitoses i generaran un clima més respectuos. Nosaltres a l'hora de fer la conversa ens hem distribuit en forma de U. D'aquesta manera ens hem pogut veure les cares fàcilment i la conversa era més profitosa ja que l'atenció era més efectiva pel fet de veure la persona que parla. Si quan la persona parla no la podem mirar als ulls la comunicació serà més dificil i complicada.
Crec que la millor manera per distribuir un aula d'educació infantil és en forma de rotllana on tots els infants es poden veure els cares i se senten més acollits i respectats per parlar.

Gràcies a aquesta classe m'he adonat de la importància de la comunicació per aprendre i trobo que a les escoles no se li dona aquesta dimensió a les converses. D'aquesta manera, no s'aprofiten els converses per generar aprenentatge i crec que és un recurs molt potent ja que els infants són partíceps d'allò que s'està dient i poden reflexionar i fer la seva pròpia opinió. Si només els expliquem nosaltres i ells actuen sense reflexionar o argumentar la seva idea no hi ha aprenentatge significatiu.

D'aquesta classe m'he formulat algunes preguntes:
Com podem animar als infants a participar en converses sense tenir por a equivocar-se?
Com podem mediar amb el grup de mestres d'una escola per introduir metodologies innovadores que fomentin el diàleg?

ANEM MÉS ENLLÀ
En aquest apartat inclouré la informació d'una lectura referent als models de comunicació i conversa que proposa Neil Mercer en el seu llibre Palabras i mentes. Cómo usamos el lenguaje para pensar juntos. Concretament em centraré al capítol: "Maneras de enfocar las opiniones de los demás".

Al llibre l'autor classifica la conversa en tres grans blocs que es van barrejant a la vida real quan estem dialogant o comunicant-nos amb els altres:

1. Conversa acumulativa
2. Conversa disputativa
3. Conversa exploratòria

Aquesta classificació és útil per comprendre la relació que existeix entre com usem el llenguatge per resoldre problemes i crear coneixement i el tipus d'orientació intel·lectual que adoptem per comunicar-nos. Cada bloc representa una manera d'utilitzar el llenguatge.
- La acumulativa uniex els intelectes dels parlants d'una manera no crítica, no competitiva i si constructiva. El llenguatge és utilizat per construir una identitat conjunta, una perspectiva compartida del tema de la conversa.
- La disputativa tracta les interevencions dels altres com una amenaça pels nostres interessos particulars. es produeix quan els parlants procuren mantenir les seves identitas separades per protegir la seva individualitat.
- La explorativa produeix un diàleg on les diferències es tracten d'una manera explícita com a objectius d'una exploració, una avaluacióraonada i una resolució mútues. Es busca descobrir noves i millors formes d'arribar a una comprensió conjunta sobre un fet. Perspectiva imparcial on es vol construir explicacions, respostes o solucions d'una manera conjunta i impersonal.

A la vida quotidiana es donen aquests tres blocs de conversa segons la situació en la que ens trobem i com usem el llenguatge per comunicar-nos amb els altres. Tal com diu Mercer:

"Els caràcter del nostre pensament col·lectiu depèn de la manera com utilitzem el llenguatge per enfocar les opinions dels altres." 

Crec que un mestra ha de ser conscient que existeixen aquestes tres dimensions de la conversa per tal d'utilitzar la més adient segons la situació en la que es troba. La dimensió disputativa la considero fora de lloc a una aula d'infantil ja que s'han de compartir les diferents idees i no n'hi ha cap que sigui millor ja que entre tots volem construir un aprenentatge comú. Per aquest motiu penso que tant l'exploratòria com l'acumulativa són molt correctes i necessàries per aprendre d'una maneta col·lectiva a través de les interaccions.

METÀFORALa imatge que hi ha a continuació expressa aquesta idea que el coneixement es construeix entre tots gràcies a les interaccions i el clima de respecte que ha d'haver en una aula.

Aquesta imatge expressa la idea que entre tots podem ajudar-nos per entendre el món en el que vivim. Les mans de la imatge expressen les interaccions, les ajudes que entre tots ens hem de fer per poder entendre els fenòmens que succeeixen i cada interacció és necessaria tant si és bona com erronia ja que ens pot ajudar a reflexionar, complementar i argumentar les nostres idees sobre un fet en concret. El clima que es veu a la imatge és de cooperació i col·laboració aspectes bàsics per una bona comunicació explorativa i acumulativa: tots som importants i les idees que podem tenir sobre un tema poden ajudar a altres companys a comprendre fets i processos concrets.

Dimarts 9 de novembre de 2010

NOUS CONCEPTES
La classe d'avui l'hem fet al gimnàs amb la Montserrat Anton i hem treballat els desplaçaments d'una manera inductiva. Primer hem experimentat i després hem reflexionat sobre allò que hem realitzat al gimnàs i la quantitat de desplaçaments que existeixen.

La part important d'aquesta sessió han estat els materials que ens ha proporcionat la mestra que facilitaven l'experimentació de tipus molt diferents de desplaçaments. Podem afavorir el treball dels desplaçaments a través de la vivència amb els materials adequats i transformar-nos en éssers diversos. Hem organitzat el gimnàs en diferents racons:

- Material tou:
Hi havia pilotes que et permeten rodar i anelles buides que et permetien rodar i desplaçar-nos com els insectes bola.

El boti boti que m'ha permès saltar i botar com el desplaçament dels cangurs.

Les rampes que m'han permès lliscar com un pingüí quan cau a l'aigua des del glaciars.

- Material dur:
Hi havia bases de plàstic amb rodes semblants a un monopatí que m'han recordat al desplaçament d'un cent peus ja que la visió era reduida i les rodes de la base semblaven les potetes.

M'he col·locat unes xanques als peus i caminava de costat a costat i m'ha recordat al desplaçament dels ànecs ja que caminen maldestrament de costat a costat i sembla que els costa mantenir l'elquilibri amb els peus tan grans que tenen. Igual em passava a mi amb les xanques.

-Materials per passar per dins:
 Hi havia diversos cucs un de gran i un de petit que requerien un desplaçament diferent:
- El cuc gran he pogut passar a quatre grapes igual que fan els animals quadrúpedes, el moviment dins del cuc gran m'ha recordat el que fan els lleons dins d'una cova: passen tranquil·lament ja que tenen un espai considerable.

- El cuc petit en canvi he hagut de passar arrastrant-me pel terra i el meu cos xocava contra les parets del cuc i m'ha costat més desplaçar-me i tirar cap endavant. M'ha recordat al moviment de les serps i els cucs que van reptant pel terra i mica en mica van avançant.

Crec que aquesta classe ha estat molt profitosa ja que hem vivenciat els diferents desplaçaments d'una manera creativa ja que nosaltres mateixos els construíem sense que ningú ens digués què havíem de fer.
A més a més, m'he adonat que el medi condiciona el desplaçament dels éssers vius ja que el facilita o el dificulta. Les estructures dels éssers vius són diferents segons el seu desplaçament ja que el seu cos està preparat per un tipus de desplaçament en concret.
Si aquesta sessió la fessim amb infants hauríem de fer una reflexió final per donar sentit a la pràctica que acaben de realitzar i la vinculin amb el model d'ésser viu tractat a l'aula.

Un cop finalitzada aquesta sessió em plantejo una pregunta:
Les estructures dels éssers vius venen condicionades pel medi on viuen?

ANEM MÉS ENLLÀ
Cercant per la web he trobat un video educatiu on es veuen imatges d'animals que es mouen amb diferents desplaçaments. S'observen les seves estructures corporals segons els seus desplaçaments. Crec que és interessant de cara als més petits que observin imatges dels animals en moviment i anar al zoològic per poder veure directament com es mouen aquests animals.




També he trobat un altre vídeo que parla dels diferents desplaçaments que existeixen a la natura segons l'estructura dels éssers vius. A continuació trobareu l'enllaç per poder observar aquest vídeo tan interessant sobre els desplaçaments dels éssers viu.



A continuació podreu veure el nostre blog sobre el treball dels desplaçaments que hem realitzat les noies del grup blau amb uns animalons ben diversos i interessants.

Si cliqueu aquí podreu accedir EL NOSTRE BLOG DELS DESPLAÇAMENTS

METÀFORA
La imatge que trobareu a continuació reflexa la idea principal que he extret d'aquesta classe i és que la natura és assombrosa i els éssers vius tenen una gran capacitat d'adaptació a l'entorn:

Tots els desplaçaments que hem realitzat eren molt diversos i segons el moviment utilitzavem unes estructures corporals o unes altres. Aquesta adaptació permet als éssers vius viure en medis perillosos i abruptes. No només poden  viure sinó que aquell medi és perfecte per ells ja que s'han adaptat i satisfà les seves necessitats. A la imatge podem veure com al desert, un terreny abrupte i amb condicions climàtiques extremes poden neixer éssers vius ja que les seves estructures s'han adaptat a aquell medi. Això em dona la idea de que el món és divers i la natura ens sorprèn cada vegada més.

Dilluns 8 de novembre de 2010

NOUS CONCEPTES
La classe d'avui ens l'ha fet la Contxita Marquez i ens ha parlat sobre la modelització, és a dir, sobre com els infants construeixen les seves idees sobre un tema en concret. Amb aquesta classe he acabat de ser conscient del que és el model d'esser viu i en què consisteix i com podem aplicar-ho a l'aula. Els exemples que anem veien em serveixen molt per imaginar-me una classe on la ciència hi estigui molt present.

La classe d'avui ha començat amb el plantegement d'una pregunta:
- QUÈ NECESSITEM PER APRENDRE?
- QUÈ NECESSITEM PER EXPLICAR EL QUÈ PASSA AL NOSTRE MON?
Els mestres ho hem de tenir molt present per poder explicar-ho als nostres alumnes, per saber què cal potenciar per tal que els infants aprenguin de manera significativa allò que passa al seu voltant i construeixin aprenentatges i coneixements.
La resposta a aquesta pregunta té tres apartats fonamentals:

1- Tenir ganes de coneixer i emocionar-nos
Cal que els mestres siguin capaços de crear contextos on els infants s'emocionin, s'interessin, es formulin preguntes, actuin i trobin un sentit a allò que estan fent i els ajudi a aprendre, a anar una mica més enllà en els seus coneixements.
Ens ha explicat una situació a l'aula on els infants treballaven aquesta emoció per aprendre:
PORTEM UN CONILL A L'AULA.
Amb els infants fem una conversa inicial per saber què coneixen dels conills. Les idees dels infants fan referència al model d'ésser viu. El mestre ha de saber guiar aquestes interevncions i classificar-les cap a l'aprenetatge de les tres funcions vitals: nutrició. relació i reproducció.

2-  Mirar amb els ulls de la ciència
Els mestres hem d'ajudar als infants perquè facin evolucionar les seves idees, la manera de mirar les coses, de pensar sobre elles i de parlar. Han de poder mirar amb món amb ulls de ciència.
Hem d'ajudar-los a fer evolucionar les seves idees generals i quotidianes a idees més específiques amb què es plantegin preguntes.
Els infants poden evolucionar les seves idees cap al pensament científic:

- Diversitat / Regularitat: La ciència vol trobar regularitats a la diversitat.
Per exemple, podem veure si tots els conills fan el mateix, es comporten igual, tenen les mateixes parts... Han d'entendre que malgrat ser diversos tenen regilaritats.

- Canvi / Conservació: Saber que els canvis es produeixen però sempre hi ha alguna cosa que es conserva.
Per exemple, què canvia i què es conserva quan un conill creix? Continua sent el mateix conill?
Podem fer una maqueta dels canvis que va patint el conill des que neix fins que es fa gran.

- Macro / Micro: Relacionar que passa dins del cos d'un ésser viu quan fa una acció externa com caminar.
Macro: coses que estan passant: per exemple nadar.
Micro: mirar interiorment què està passant al nostre cos quan nadem.
Per exemple, quant els conills es mouen que passa al seu interior?

- Dins / Fora: Plantejar-nos què entra a un ésser viu i què surt.
Per exemple: què li entra a un conill? Què passa a dins amb el menjar?
1- Cada nen dibuixa el que entra i el que surt de l'elefant.
2- Dibuix col·lectiu on posem la nostra hipòtesi.
3- Ens preguntem, això serà real?
4- Busquem informació a llibres per saber-ne més. Cada grup d'infants pot buscar un aspecte en concret i després ho compartim. Sempre hem de partir de la motivació d'aquell grup d'infants.

- Continuació / Discretització: Hi ha canvis continus que per aprendre'ls va fer fer-los per parts (discrets).
Per exemple, les estacions de l'any ja que així els infants poden observar els canvis i vivenciar-los en cada moment. Si els expliquem directament les 4 estacions no les entendran ja que no les han viscut.

- Abans / Ara / Després: Tenir en compte el temps, els períodes i els canvis que comporten.
Per exemple, en el cas del conill que creix hem de tenir en compte com era abans, com és ara i així poder anticipar com serà en un futur. Així entendrem millor el procés de creixement. Per entendre més aquest procés podem recullir de manera fotogràfica o amb dibuixos com és l'animal en cada moment.

- Aquí / Allà: Idea d'espai.
Per exemple: on estava abans allò que s'ha transformat en pollet?

Moltes d'aquestes idees es treballen conjuntament a l'aula ja que són conceptes que estan relacionats i tracten un mateix aspecte des de diferents perspectives.

3- Imaginar i representar
Els infants han de ser capaços de buscar respostes, representar-les i explicar-les als seus companys. Ells mateixos han de veure la importància que té explicar les coses als altres ja que així tots aprenenm de tots. És essencial que com a mestres valorem molt positivament allò que els infants fan, aprenen, diuen i són perquè s'adonin que són un més de l'aula i que el tenim en compte.

Tots aquests passos ens han de conduir cap a la modelització de les idees dels infants, cap als models evolutius que s'han de fer cada vegada més complexos a través de manipular materials, formular-se preguntes per trobar una resposta i interactuar amb els altres per fer evolucionar allò que sabem. La interacció ha de ser com una xarxa on tots participem utilitzant diferents llenguatges per tal que els infants construeixin coneixement.
No és recomenable la interacció triàdica: (pregunta/resposta/avaluació) ja que és la mestra qui controla i centra la conversa i no deixa opció als infants perquè interactuin entre ells i s'ajudin els uns als altres a aprendre de les idees dels altres.

Crec que ha estat una xerrada molt interessant que ha acabat de completar les explicacions del David i m'ha clarificat moltes idees clau en el procés d'ensenyament del model d'ésser viu. A més a més, ens ha mostrar moltes idees pràctiques per fer a l'aula amb els infants, cosa que m'ha ajudat molt a imaginar-m'ho.

D'aquesta classe em formulo una pregunta:
Com un mestre pot motivar a un infant perquè participi a una conversa sense forçar-lo?
Com fomentar un ambient de diàleg a l'aula?
Com ha de ser aquesta comunicació per tal d'afavorir l'aprenentatge?


ANEM MÉS ENLLÀ
D'aquesta classe m'he formulat unes preguntes sobre la comunicació a l'aula i he decidit buscar informació per la web i he trobat un document de la Universitat de Lleó que parla sobre aquest tema anomenta La Comunicació en el Aula.
El document exposa una sèrie d'idees molt útils per fomentar una bona comunicació pels infants.
A les aules es donen dos situacions pel que fa el diàleg: hi pot haver per excès o per defecte.
- Si hi ha per excès: els mestres es converteixen en interrogadors o sermonadors. Els infants acaben no escoltan allò que diuen o els ignoren.
- Si hi ha per defecte: els infants no poden expresar allò que pensen i no se senten lliures a l'aula. No hi ha opció a negociar el que diu el mestra és el que val.
Un altre element molt important en el diàleg són els silencis ja que serveixen i donen temps a l'altre per entendre el que s'ha dit i pensar què vol contestar.És a través  dle diàleg que mestres i alumnes es coneixen millor, les seves opinions i la capacitat de transmetre els seus sentiments. A més a més, amb el diàleg es treballa la capacitat d'escoltar i  s'adonen que és necessari saber què diu l'altre per poder-li contestar.
El diàleg ha de respectar les rèpliques ja que els altres no han de pensar com nosaltres, amb el diàleg els infants s'adonen que hi ha infants que no pensen com ells però això no ha de ser motiu de discrminació sinó que s'ha de tolerar, s'ha de ser asertiu i s'ha de tenir capacitat per reconèixer els errors propis no només els dels altres.
Hi ha una sèrie de factors que faciliten aquest diàleg com ara: valorar les intervencions dels infants, l'empatia, l'esciolta activa tant del que parla com del que escolta, crear un clima emocional que afavoreixi aquesta comunicació, etc.
Però també tenim factors que dificulten aquesta comunicació com ara les preses dels mestres per acabar les feines, la impaciència que tenen molts mestres ja que volen saber immediatament la resposta a alguna pregunta i no deixen temps als infants perquè reflexionin sinó que són ells qui donen les respostes, etc. Segons com organitzem la comunicació a l'aula tenim dos tipus de mestres:

1. Mestres autoritàris: tenen por de perdre el control de la situació i es comuniquen cridant, donant ordres o amenaçant. No tenen en compte les necessitats dels infants.
2. Mestres que fan sentir culpa: tenen interès perquè els infants sapiguen que ells són els més llestos i amb més experiència. Utilitzen el llenguatge en negatiu, infravalorant les accions o actituds dels infants. Frases com: "No corris que cauràs", "Veus ja et deia jo que així no sortiria bé". Són frases que tots els mestres han utilitzat algun cop.
3. Mestres que treuen importància a les coses: treuen importància als problemes dels infants perquè pensen que els seus són més importants. Frases del tipus: "No et preocupis que demà segur que juga amb tu" que tenen l'objectiu de relaxar l'infant es perceben com un rebuig per part de l'adult.
4. Mestres que donen conferències: utilitzen molt les paraules:  Hauries de,  que volen ensenyar a l'infant en base a la seva experiència sense deixar opció a l'error.

Crec que un mestre hauria de prendre consiciència ja que una mateixa persona segons la situació pot ser un d'aquests 4 mestres. Si prenem consciència podrem rectificar i modificar aquelles conductes que no beneficien als nostres alumnes i ajudar-los a ser millors persones.

Si voleu saber-ne més, cliqueu aquí i podreu accedir al document complet.

METÀFORA
La imatge que hi ha a continuació reflexa molt bé una idea molt important que crec que és bàsica per un bon aprenentatge tant a parvulari com a la resta de nivells:

Aquesta imatge expressa per a mi la comunicació en xarxa que crec qe és bàsica en un aula d'infantil.
Tots les membres de l'aula tenen opinions diferenciades sobre un tema que poden coincidir amb les d'alguns companys (els diferents colors expressen la diversitat d'opinions), i que a través de les interaccions van construint els coneixements, els aprenentatges ajudant-se els uns als altres, fent evolucionar les seves idees i creant aquesta xarxa d'interaccions que connecta les idees de tots de manera que formen una comunitat d'aprenentatge.

Dimarts 2 de novembre de 2010

NOUS CONCEPTES
A la classe d'avui hem parlat sobre com ha de ser una aula d'educació infantil per promoure la comunicació, per emocionar-nos, per aprendre col·lectivament, per parlar i actuar mentre ens posem d'acord per entendre el món. La base d'una bona aula és que fomenti la COMUNICACIÓ.
L'aula ha de ser una una història on tot esdevé a l'hora.
Tots els aprenentatge estan lligats ja que quan treballem un aspecte de manera directe alhora n'estem treballant molts més indirectament. Un bon mestre ha de saber aprofitar aquesta dimensió transversal de l'ensenyament i provocar interessos en els infants procurant que l'entorn sigui un espai adequat per investigar, parlar o comunicar.
Com a bons mestres hem de tenir molt clar que APRENDRE no vol dir memoritzar i repetir com lloros allò que ensenyem, sinó que aprendre vol dir COMPENDRE, i això requereix un temps per tal de dur a terme els processos reflexius i treure allò que els infants pensen, volen o desitgen. Lamentablement, molts mestres volen agilitzar els aprenentatges dels infants i no entenen que el temps és clau per un bon aprenentatge.
L'educació en general està basada en la repetició i memorització i no tant en la comprensió i, per aquest motiu, l'educació al nostre país és poc qualificada.

Per tal de treballar diverses àrees amb l'estudi de les ciències la mestra acondicionarà l'aula amb elements que fomentin el treball transversal d'aquestes àrees, com per exemple:

• Incloure llibres de recerca per treballar la lectura
• Racons d'experimentació i murals a l'aula on treballem ciències i escriptura
• Estris científics i converses col·lectives per fomentar la comunicació i la reflexió entre tots
• Dibuixos on els infants representin les idees que tenen sobre un fet per acabar de fixar els aprenentatges adquirits.

Els elements que una mestra ha tenir molt en compte per organitzar l'aula per tal que es converteixi en una eina per l'aprenentatge són:

                                         - El clima i l'ambient relaxat i de respecte

                                         - Els materials que es proporcionen

                                         - L'organització de l'espai 

Tot això partint sempre d'una pregunta, d'una inquietud generada de manera significativa que ens permeti experimentar i investigar sobre ciències, sobre el model d'ésser viu.

L'aula ha de ser una comunitat d'aprenentatge on tots aporten les seves idees per tal d'anar construint l'aprenentatge a través de la comunicació: Anem més enllà de la inducció.
L'aula ha de ser un lloc adequat on els infants puguin PENSAR/EMOCIONAR, ACTUAR/CREAR i COMUNICAR/CONTRASTAR
Amb aquests tres passos ciclics els infants compleixen les seves inquietuds i poden aprendre. Quan partim dels processos inductius, de l'experiència dels infants sobre un tema en concret la motivació està assegurada i amb això tenim ja la base per poder aprendre, ja que la motivació va lligada a l'emoció que porta implicita la motivació.
A l'hora d'aprendre partirem de l'observació però abans d'observar haurem de PENSAR què volem observar, què busquem. Organitzarem les observacions segons un tema en concret, una pregunta o inquietud. Hem de tenir en compte que no només observem pels sentits sinó també per les experiències i idees prèvies que tenim sobre aquell tema per aquest motiu és important COMPROVAR les nostres idees prèvies per tal de fer-les evolucionar a través de experiments o converses col·lectives. Quan fem converses és molt important l'emoció, sentir que les nostres idees són valorades i donar un sentit a allò que estem tractant.
Per contrastar les nostres idees una manera és l'experimentació que és una eina molt valuosa per l'aprenentatge ja que implica l'emoció i una altra la documentació que l'afavorirem amb una aula que dispongui de molts recursos on trobar informació.

És molt important que la mestra tingui una INTENCIÓ en totes les activitats que proposa ja que determina el que facin els infants. No és el mateix investigar i treballar perquè les fulles canvien de color i cauen a la tardor que pintar-les amb els colors típics que donen les pròpies mestres per decorar la classe i que quedi ben maca. Si només actuen sense reflexionar no hi ha aprenentatge ni desenvolupament del pensament científic. El que afavoreix aquest pensament és investigar, experimentar, conversar i interpretar el que diu l'altre: mirar si té relació amb el que jo pensava, si m'aporta alguna cosa, etc. Si donem respostes exactes i no explicacions generem emocions i valors que relacionats amb ments tancades i inflexibles.

La vida a l'aula ens ha d'ajudar a ser millors persones.

Durant aquesta classe m'he formulat algunes qüestions com:
- Com pot saber la mesta que tots els infants estan seguint les converses i construint aprenentatge quan hi ha infants que pel seu caràcter no acostumen a participar ni dir la seva?
- Com podem generar una motivació en infants que no acostumen a estar motivats per temes de ciències?

ANEM MÉS ENLLÀ
Cercant per la web he trobat un artícle molt  interessant que parla sobre com ha de ser una aula de ciències a l'escola infantil i primària. Pertany a la revista Cuadernos de pedagogia nº379 Maig de 2008. Es titula L'aula de ciències amb suport amb suport TIC a infantil i primària.
Es tracta d'un document que recull un projecte engegat al curs 2005-2006 per la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de ser una oportunitat d'actualització didàctico-científica pel professorat. Segons aquest document, l'aula de ciències ha de ser un entorn destinat tant a professors com a alumnes. Ha de disposar de recursos materials per utilitzar dins i fora de l'aula: tant els d'ús quotidià com els específics de laboratori i eines TIC. Aquests recursos materials són molt versàtils, variats i es poden destinar a diferents usos i situacions contextualitzades. Però només amb els recursos no podrem actualitzar la tasca docent, cal una implicació i renovació pedagògica per part de tot el professorat per la gestió de l'aula i la utilització dels recursos. Els mestres hem de reflexionar sobre la pràctica docent i el rol que vol establir a l'aula i a la comunitat educativa. L'aula ha de ser un espai creatiu per construir aprenentatge tant alumnes com professors. Per desenvolupar l'aula de ciències i la renovació pedagògica el mestre s'ha d'entendre com a aprenent, que no ho sap tot i que amb ajuda dels alumnes pot construir coneixement i ajudar als infants a trobar un equilibri entre pensar o experimentar i comunicar. Interactuant entre tots mestre i alumnes podrem construir aprenentatge.
Un altre factor important és compartir amb altres mestres les tècniques, els recursos i les activitats que dónen un bon resultat i un aprenentatge significatiu pels infants. D'aquesta manera entre tots podrem millorar la nostra tasca docent i adonar-nos dels nostres errors i sobretot ens ajuda a la nostra autorregulació. Sempre hem d'autorregular la nostra actuació a l'aula: observar que cal millorar i que cal potenciar.

Trobo molt interessant aquest artícle ja que resumeix molt bé els temes tractats a la classe d'avui i llegint-lo he acabat de relacionar els diferents conceptes.
Si voleu saber-ne més sobre l'article, cliqueu aquest enllaç.

METÀFORA
Crec que la imatge que trobareu a continuació reflexa molt bé tot que hem tractat a l'aula i que considero imprescindible per l'aprenentatge a l'escola:

A la imatge anterior observem unes peces de trencaclosques que per a mi representen els infants d'un aula i el seu mestra. El trencaclosques final seria l'aprenentatge adquirit. No importa tant el resultat del trenaclosques sinó el procés que se segueix fins a construir-lo. Cada membre de aporta la seva visió (per aquest motiu les peces són de diferents colors), el seu punt de vista sobre el tema i entre tots mica en mica anem construint aquest trencaclosques a base d'investigar, explorar, experimentar, compartir, comunicar i evolucionar les nostres idees inicials cap al coneixement.