La classe d'avui s'ha basat en la comunicació. Hem generat un debat a classe per tal que experimentessim i poguessim valorar la importància de les converses i els diàlegs a l'aula per generar aprenentatge. Les converses serveixen per contrastar punts de vista i han d'adequar-se al ritme dels infants. Ells han de marcar el ritme i no els hem de forçar perquè vagin més ràpid ja que l'aprenentatge requereix un temps i una dedicació.
Hem partit d'una pregunta: Com ha de ser un mestre de ciències?
Trobo que és una bona pregunta per començar un debat que m'ha fet reflexionar sobre quin model de mestre vull ser en el meu futur professional.
Durant el debat s'han dit moltes idees i molts aspectes a tenir en compte que escriuré a continuació per tal que quedin clars i entenedors.
- En primer lloc un mestre ha de crear situacions on el contingut estigui orientat cap al model d'ésser viu. Aquest contingut pot arribar des de l'explicació del mestre, la documentació en llibres o de l'aula. La propia aula ha de ser una eina per fomentar l'aprenentatge amb objectes, imatges i segons la seva organització.
Un cop plantejada la pregunta la mestra ha de reconduir l'aprenentatge i orientar-lo cap a la resposta a la pregunta inicial. Aquesta PREGUNTA marca un camí cap a l'experimentació. El camí que se seguirà per trobar la resposta et donarà un model, una imatge d'ésser viu concreta que servirà per qualsevol ésser viu.
Aquesta imatge estarà relacionada amb un ésser dinàmic que realitza les tres funcions: nutrició, relació i reproducció que són les mateixes per qualsevol ésser.
- Hem de generar un clima on les interaccions siguin fonamentals: tots expressem les nostres idees i amb les dels altres les fem evolucionar i les anem millorant. Ha de ser un clima de confiança i respecte on tota interacció és valorada com a positiva encara que sigui erronia ja que ens haurà servit per parlar, aprofundir en el tema i ampliar horitzons.
- Sempre que generem un tema de debat hem de tenir un objectiu educatiu ja que sinó la conversa s'acabarà i no serà productiva ja que no generarà aprenentatge significatiu. Qualsevol activitat i actitud a l'aula ha de tenir un objectiu clar i la mestra l'ha de saber veure i treballar. Si sabem perquè fem les coses podrem prendre decisions i canviar les formes d'ensenyar i la nostra actitud.
- La importància de COM expliques les coses: una mestra ha de donar emoció o intriga a allò que es farà per engrescar i motivar els infants en el tema. La metodologia que s'utilitzarà és vital per acabar d'enganxar als infants en el tema, que interaccionin, reflexionin sobre allò que s'està fent, es trobin a gust i tinguin ganes d'aprendre. Hem de saber relacionar les metodologies innovadores on la interacció té un paper fonamental amb els continguts que per obligació curricular hem de tractar a l'aula.
- Els mestres han de saber convertir l'interès personal d'un nen o del mestre mateix en un interès col·lectiu, de tota la classe per tal de començar a treballar.
Com a idea final acabaré amb una frase que resumeix tot el que hem parlat durant la conversa:
Compartir opinions fa més ric l'aprenentatge. És més lent però més profund encara.
Trobo vital aquesta idea ja que no per més velocitat o per parlar de més temes els infants hauran aprés més coses sinó al contrari. Haurem parlat de tants temes diversos i de manera tant superficial que no haurà estat significatiu ni productiu.
Un aspecte que afavoreix la comunicació és la distribució de l'aula. Segons com estigui organitzat l'espai les converses seran més profitoses i generaran un clima més respectuos. Nosaltres a l'hora de fer la conversa ens hem distribuit en forma de U. D'aquesta manera ens hem pogut veure les cares fàcilment i la conversa era més profitosa ja que l'atenció era més efectiva pel fet de veure la persona que parla. Si quan la persona parla no la podem mirar als ulls la comunicació serà més dificil i complicada.
Crec que la millor manera per distribuir un aula d'educació infantil és en forma de rotllana on tots els infants es poden veure els cares i se senten més acollits i respectats per parlar.
Gràcies a aquesta classe m'he adonat de la importància de la comunicació per aprendre i trobo que a les escoles no se li dona aquesta dimensió a les converses. D'aquesta manera, no s'aprofiten els converses per generar aprenentatge i crec que és un recurs molt potent ja que els infants són partíceps d'allò que s'està dient i poden reflexionar i fer la seva pròpia opinió. Si només els expliquem nosaltres i ells actuen sense reflexionar o argumentar la seva idea no hi ha aprenentatge significatiu.
D'aquesta classe m'he formulat algunes preguntes:
Com podem animar als infants a participar en converses sense tenir por a equivocar-se?
Com podem mediar amb el grup de mestres d'una escola per introduir metodologies innovadores que fomentin el diàleg?
ANEM MÉS ENLLÀ
En aquest apartat inclouré la informació d'una lectura referent als models de comunicació i conversa que proposa Neil Mercer en el seu llibre Palabras i mentes. Cómo usamos el lenguaje para pensar juntos. Concretament em centraré al capítol: "Maneras de enfocar las opiniones de los demás".
Al llibre l'autor classifica la conversa en tres grans blocs que es van barrejant a la vida real quan estem dialogant o comunicant-nos amb els altres:
- Conversa acumulativa
- Conversa disputativa
- Conversa exploratòria
- La acumulativa uniex els intelectes dels parlants d'una manera no crítica, no competitiva i si constructiva. El llenguatge és utilizat per construir una identitat conjunta, una perspectiva compartida del tema de la conversa.
- La disputativa tracta les interevencions dels altres com una amenaça pels nostres interessos particulars. es produeix quan els parlants procuren mantenir les seves identitas separades per protegir la seva individualitat.
- La explorativa produeix un diàleg on les diferències es tracten d'una manera explícita com a objectius d'una exploració, una avaluacióraonada i una resolució mútues. Es busca descobrir noves i millors formes d'arribar a una comprensió conjunta sobre un fet. Perspectiva imparcial on es vol construir explicacions, respostes o solucions d'una manera conjunta i impersonal.
A la vida quotidiana es donen aquests tres blocs de conversa segons la situació en la que ens trobem i com usem el llenguatge per comunicar-nos amb els altres. Tal com diu Mercer:
"Els caràcter del nostre pensament col·lectiu depèn de la manera com utilitzem el llenguatge per enfocar les opinions dels altres."Crec que un mestra ha de ser conscient que existeixen aquestes tres dimensions de la conversa per tal d'utilitzar la més adient segons la situació en la que es troba. La dimensió disputativa la considero fora de lloc a una aula d'infantil ja que s'han de compartir les diferents idees i no n'hi ha cap que sigui millor ja que entre tots volem construir un aprenentatge comú. Per aquest motiu penso que tant l'exploratòria com l'acumulativa són molt correctes i necessàries per aprendre d'una maneta col·lectiva a través de les interaccions.
METÀFORALa imatge que hi ha a continuació expressa aquesta idea que el coneixement es construeix entre tots gràcies a les interaccions i el clima de respecte que ha d'haver en una aula.
Aquesta imatge expressa la idea que entre tots podem ajudar-nos per entendre el món en el que vivim. Les mans de la imatge expressen les interaccions, les ajudes que entre tots ens hem de fer per poder entendre els fenòmens que succeeixen i cada interacció és necessaria tant si és bona com erronia ja que ens pot ajudar a reflexionar, complementar i argumentar les nostres idees sobre un fet en concret. El clima que es veu a la imatge és de cooperació i col·laboració aspectes bàsics per una bona comunicació explorativa i acumulativa: tots som importants i les idees que podem tenir sobre un tema poden ajudar a altres companys a comprendre fets i processos concrets.
No hay comentarios:
Publicar un comentario