Dimarts 22 de desembre de 2010

NOUS CONCEPTES
Avui és la ultima classe d'aquesta assignatura i la veritat és que hem vist un vídeo molt interessant de l'Eduard Punset que parlava sobre una nova educació adequada a la societat actual
El vídeo d'anomenava Crear hoy las escuelas del mañana del programa 77 de Redes. En aquest programa en Punset entrevistava a Richard Gerver i parlaven sobre una nova educació que respon a les necessitats de l'escola actual.

El reportatge és d'una escola privada i en David ens ha comentat que podem caure en l'error de pensar que aquest tipus d'educació només pertany a les escoles d'èlit i no a les públiques. Jo crec que un canvi educatiu és necessari i que qualsevol nova metodologia és igual de viable i a la vegada dificultosa en una escola pública com privada. Ja que no és qüestió de tenir més recursos sinó gestionar correctament els que ja es tenen.
Al vídeo m'ha fet reflexionar sobre els aprenentatges. Aquests han d'anar encaminats a adquirir coneixements per la vida no per la tasca escolar únicament ja que aleshores no serveixen de res. Hi ha d'haver una relació directe amb la vida, una aplicació ja que sinó acreix de significat.

Un altre idea que apareixin al vídeo és que a les escoles encara estan demanan el  mateix format de treballs molt descriptius o gens reflexionats. Aqui tenim un problems ja que els infants i joves d'avui dia troben les respostes de tot elq ue es demana a l'escola a internet. Jo mateix ho veig amb la meva germana que està fent secundària. No hi ha una reflexió, una recerca, no relacionem conceptes sinñó que resumim amb les nostres paraules allò que diu la wikipèdia. Aquest és un clar exemple de què la situació ha de canviar, el format del que es demana ha de ser més analític i d'investigació i no tan descriptiu. Els infants i joves han d'analitzar el món i adonar-se'n del que no els agrada, del que volen canviar i com poden ells ajudar a canviar el món.
D'aquesta assignatura m'emporto la idea de que l'educació ha de servir per garantir un món millor tant en valors com en coneixements on es gaudeixi d'allò que s'aprèn i això comença des dels més petits de l'escola. Aquest canvi comença des de nosaltres els futurs mestres que ho hem de tenir molt clar ja que quan ens posem a treballar l'escola ens posarà través, ens dificultarà aquest esperit de canvi però hem de ser ferms en els nostres valors com a docents per millorar l'educació.

PER ACABAR...
M'agradaria donar les gràcies al David ja que m'ha inspirat com a mestre, m'ha ajudat a veure l'educació des de la vessant de canvi, de millora cap a un món millor, m'ha mostrat una manera de treballar molt participativa que crec que fa falta a les escoles actuals i m'han entrar ganes de treballar com a mestre.
També m'ha ajudat a reflexionar, pensar què vull de la meva professió i m'ha motivat per crear i elaborar propostes on els infants gaudeixin, es facin preguntes i experimentin per trobar la solució ja que d'aquesta manera els estaré donant eines no només per l'escola sinó per la vida mateixa.

Un bon mestre és aquell que sap reflexionar sobre la seva tasca, valora la capacitat dels infants i els inspira tot ajudant-los a construir coneixement per l'escola i per la vida.

METÀFORA
La imatge que hi ha a continuació expressa la idea que ja hem travessat un llarg camí però encara ens queda molt més per aprendre, coneixer i omplir-nos d'experiències on veritablement podem aconseguir assolir els objectius que ens proposem com a mestres.

Dimarts 14 de desembre de 2010

NOUS CONCEPTES
Avui a classe hem conegut l'experiència d'una companya que va treballar com a tutora d'una classe de P4. Ens ha explicat la seva experiència amb la docència de les ciències a una escola que estava innovant les metodologies amb què treballaven. Volien encaminar la metodologia cap al constructivisme i van optar pels racons deixant de banda les fitxes. El problema és que no tots els mestres eren capaços de seguir al 100 per 100 tot el que implicava aquesta nova metodologia per racons.
La nostra companya, la Laia, es va plantejar l'educació d'aquests infants i tot i que no tenia molt clar el QUÈ havia d'ensenyar va pensar que el COM era el més important i es va plantejar l'objectiu de crear una comunitat on tots els infants es sentissim inclosos i que eres importants dins del grup. Un altre aspecte que la Laia valorava molt era l'emoció dins del grup ja que els nens havien de sentir confiança per expressar allò que sentien i nconnectar les seves emocions amb allò que feien. Crec que és vital aconseguir això i la Laia a base de treballar amb els infants individualment i també en grup ho va aconseguir. A partir d'aquí ja podia treballar amb els infants continguts més acadèmics ja que la base estava construida.
El problema que va tenir la Laia va ser que l'escola, tot i tenir la intenció d'innovar en les metodologies, seguia demanant una rígidesa i uns ritmes estàtics als mestres pel que fa als hàbits i les normes a l'escola d'una manera desmesurada. Ens ha explicat un cas d'un nen amb problemes emocionals a qui ella donava una mica més de marge ja que entenia la seva situació: deixava que es mogués si ho necessitava. Els altres nens de la classe no es queixaven ja que comprenien la situació de l'infant. Aquest fet em va sorprendre ja que des de la meva visió com adulta comprenc la justicia com tractar a tots per igual però ara veig que la veritable justícia és tractar a tots segons les seves necessitats. Crec que en aquest cas és més important que l'infant construeixi el seu coneixement a que sevgui amb les cames creuades.

Tot i aquest exemple els mestres d'avui dia donen més importància als "bons hàbits" que a construir coneixement o connectar amb les emocions dels infants. És a dir, se segueix iguial que fa 20 anys. L'educació no avança, no s'adapta a les necessitats de la nova societat i això té perills ja que no hi ha reflexió ni dels mestres ni dels infants de l'aula i per tan no hi ha possibilitat de canvi. Crec que les noves generacions de mestres tenim la responsabilitat de millorar l'educació i adaptarla a la societat. Si que hem de garantir unes bases de respecte per tal que la classe avanci correctament i tots puguin intervenir de manera lliure expressant allò que pensen.

La Laia va tenir problemes amb l'escola ja que la seva actitud a l'aula distava molt de la que demanaven des del claustre molt més rígida i autoritària. Però sobretot va tenir problemes amb la seva paral·lela ja que no recolzava les seves idees. La Laia tenia moltes ganas d'innovar i preparar activitats bones i correctes pels infants i això requeria molta feina i dedicació per part del professorat i la seva paral·lela no estava disposada a treballar tant si amb les antigues activitats ja omplia el calendari i no havia de treballar tant. Com veiem aquesta mestra no compartia la il·lusió, les ganes i la motivació de la Laia. Considero que la feina d'una mestra no s'ha de pensar sinó que s'ha de sentir, hem de tenir la voluntat de fer allò que és millor pels nostres infants encara que requereixi temps, dedicació, discussions entre els mestres i moltes moltes reflexions ja que aquesta és la nostra feina. Crec que el millor mestre és aquell que s'emociona amb la seva matèria que l'apassiona ensenyar-la i que transmet aquesta passió i aquest interès als seus alumnes ja que si hi ha motivació l'aprenentatge està assegurat.

Finalment en David ens ha acabat d'exposar unes idees claus que no hem d'oblidar quan siguem mestres ja ´que és vital per una bona tasca docent:
- Actualment i des de fa molts anys existeix una visió de l'aprenetatge com si fos un bloc objectiu. Cada mestre dóna als seus alumnes un trosset d'aquest bloc per tots per igual. Però el constructivisme no és això, és un pas endavant ja que el coneixement es construeix entre tots, entre tota la comunitat.
- Els mestres hem de vigilar amb el que trasmeten als nostres alumnes ja que aquests acaben sent allò que nosaltres creiem o pensem d'ells. No es tracta de tenir la mateixa actitud amb tots sinó donar a cada infant allò que necessita ja que això porta a què els altres infants acceptin i interpretin aquestes necessitats.
- És important que cada mestra faci un treball introspectiu Qué estic mostrant als meus alumnes? D'aquesta manera reflexionaré sobre la meva tasca per tal de millorar-la.
-Una cosa és aprendre uns hàbits per treballar correctament a l'aula i una altra que els infants estiguin asseguts a terra amb les cames creuades. No generem autonomia si els obliguem a estar en aquesta posició

A partir d'aquí els mestres ens hauríem de formular una pregunta molt important per la nostra bona tasca docent:
Com monto jo el començament de la jornada escolar perquè les coses sorgeixin de manera més o menys natural? 
Si els nens saben que a l'escola passen coses interessants per ells estaran més predisposats a treballar i més motivants per aprendre i donar resposta a la seva curiositat.

AL LABORATORI...
Avui hem parlat sobre el conte de la Rinxols D'Or i entre tots hem pensat quines possibilitats de treballar la ciència teníem amb aquest conte. Hem pensat moltes possibilitats que jo no era ni conscient que tenia aquest conte i m'ha sorprès que se'ns acudissin tantes.

1. Treballar sobre la pregunta: On van a parar els cereals que es menja la rínxols d'or? En aquesta activitat podríem donar als infants la silueta de la rínxols d'or perqè dibuixin quin camí creuen que segueixen els cereals. Després anirem orientant la pràctica cap a la idea de tub digestiu, deglució i tot el que està relacionat amb la nutrició.
2. Treballar també la temperatura: És veritat el que diu el conte, que l'últim got sempre està calent? Aniriem provant amb tres gots iguals de tamany diferent i els ompliriem amb aigua ben calenta fins a dalt, posaríem un termòmetre per anar mirant quin got es refreda abans. Faríem prediccions, anticiparíem i després comprovaríem amb els gots.
3. Treballar també els ossos: quin és el seu hàbitat, s'assemblen a nosaltres, són tots iguals i fer una connexió amb el model d'ésser viu. Sobretot fugiríem de l'estereotip de l'ós.
4. Treballar el pes a partir d'una pregunta: Pesem més quan acabem de menjar? Portaríem una bàscula a l'aula i ens pesaríem abans i després d'esmorzar per fer la comprovació. Farem prediccions, anticipacions i comprovar a través d'una bàscula. És important introduir aquests instruments per fomentar el pensament científic dels infants.

En aquesta activitat he après molt de les ciències i dono gràcies al David per haver-nos donat aquesta oportunitat. Realment és una feina que tot mestra ha de realitzar si vol aprofundir i treure tot el suc d'una activitat en concret.
M'he adonat que si reflexionem podem arribar a treballar temes molt profitosos amb els infants fruit d'un conte que els motiva. Podem posar-nos les ulleres de la ciència i treballar com a científics amb instruments concrets cosa que motivarà molt als nostres infants i donarà un sentit a la pràctica escolar.

ANEM MÉS ENLLÀ
Crec que la classe d'avui està molt lligada a la lectura de l'Anna Gené anomenada Aprendre i ensenyar ciències a l'educació infantil i primària. Pensaments i teories que orienten la nostra pràctica.
Ara exposaré les idees que considero essencials i connecten molt amb els temes tractats a la sessió d'avui:
- El saber és dinàmic i està en constant canvi. Per aquest motiu hem de confiar més en el camí que no pas en la meta a assolir. Els errors caracterítzen l'aprenentatge humà i ajuden a fer evolucionar les nostres idees. Això provoca incertesa ja que no hi ha un aprenentatge acabat per ensenyar. L'aproximació al pensament científic és l'aproximació a entendre que el saber és quelcom inacabat.
- La fragmentació del saber dificulta la comprensió del món i de nosaltres mateixos ja que aprenem les coses parcel·lades i no les connectem.Mai serem persones flexibles i obertes si no entenem que tot està connectat entre si i té un sentit complet.
- El saber ha de ser democràtic basat en converses, compartint el que sabem discrepant allò que no ens sembla correcte, fer propostes orientades a compendre el món que ens envolta i si cal modificar allò que teníem pensat ja que no funciona. Per tant desmitifiquem la idea que el saber està en possisió d'uns quants per entendre que el saber circula i tots podem decidir no hem de fer sempre allò que ens diuen els experts. Hem d'educar a ciutadants lliures, amb criteri de decisió que puguin fer front als problemes que es trobin a la seva vida.
- El pensament científic permet mirar el món amb ulls diferents, posar solució als problemes de la vida a l'aula i investigar sobre l'origen d'aquests problemes. La ciència ajuda a conèixer el món, a posar-li nom a pensar i a explicar els fets que anem descobrint. Relaciona la realitat, el llenguatge i el pensament. També ens ajuda a ordenar el món on vivim, a crear regularitats i estimular la capacitat creadora.
- Els coneixements científics s'han d'estructurar. Nomes adquirim coneixements quan som capaços de connectar-los amb allò que ja sabem i construim estructures que ens faciliten la relació i la interpretació del nostre saber. Els infants construeixen xarxes lògiques d'allò que van aprenent per interpretar el món i a vegades guiats pel sentit comú cometen errors. Nosaltres com a mestres hem d'intentar connectar tots eks aprenentatge per tal que trobin un sentit complet a aquells fets. A més a més, ens hem de guiar per l'experimentació i fomentar la creació de models senzills que connectin amb la vida quotidiana dels infants. Començaran a construir estructures correctes des del punt de vista cientñific que al llarg de la vida aniran ampliant i enriquint.
- Els infants han de ser científics quan treballen ciència a l'escola: han de mirar amb ulls de la ciència comprenent el món tal com és. El fet de ser científics implica observar d'una manera profunda diferents fets, interrogant-nos sobre el perquè de les coses, meravellant-nos amb allò que anem descobrint i sentint-se immersos en aquest món. Tot això ho podem generar a partir del joc exploratori: dirigit, autònom, personal o col·lectiu. A infantil el joc té un paper fonamental en el desenvolupament del pensament cientñific. Un joc precidit per un problema suposa l'ús d'un llenguatge i pensament singular com els condicionals, el diàleg, les negociacions, etc. El llenguatge es construeix mitjançant la pràctica de comunicar allò que s'està fent, descobrint i comprenent.
- Perquè un infant aprengui ha de desitjar-ho i aquest desig ve condicionat per l'actitud del mestre.

Crec que aquestes idees reforcen molt el que hem tractat avui a classe i m'han ajudat a reflexionar sobre la tasca d'un bon mestre que vol formar a ciutadants no a súbdits.

METÀFORA
La imatge que hi ha a continuació expressa la idea que volem educar a infants que decideixin per ells mateixos, que no tinguin por de dir la seva i que lluitin per defensar allò que creuen d'una manera pacifica i dialogant.

Aquest és el món que desitjo, on tots poguem ser lliures sense perjudicar als altres, que reflexionem sobre allò que fem, volem o desitgem i lluitem per aconseguir una vida millor.

Dilluns 13 de desembre de 2010

NOUS CONCEPTES
La classe d'avui ha començat amb unes frases que unes companyes de l'aula han escrit als seus blocs i que ens han fet reflexionar sobre la tasca com a mestres i tot el que anem aprenent:

• Hem de tenir en compte que la simple experimentació no és suficient, però li hem de donar la importància que es mereix.
• Hem d'aprofitar el que saben els nens per anar més enllà.
• És important la comunicació amb els pares.
• No hem de demanar com a deures allò que no dóna temps a fer a l'escola.

Crec que són molt bones reflexions que expressen tot el que anem aprenent i el camí que estem seguint com a mestres. Totes les reflexions anteriors són importants ja que parlen sobre les metodologies que la mestra ha de seguir per tal que l'infant aprengui i doni sentit a allò que es fa a l'escola. Clar està que no hem d'oblidar-nos de les famílies ja que si elles no fan una continuitat a casa del que l'escola fa l'aprenentatge és menys significatiu i poc coherent. A més a més, la mestra no ha de mirar tant el que li falta per fer sinó el que ja ha fet i el que els infants van assolint sempre a través de experimentar-ho individualment. Aquesta experimentació ha d'anar lligada a assolir un objectiu concret per tal de guiar l'aprenentatge dels infants.
El fet de formular aquestes reflexions i pensar sobre elles és un indicador del model de mestra que volem ser: una mestra que reflexiona sobre la seva tasca per tal de millorar-la, adequar-la al seu grup d'infants i promoure un aprenentatge experimental on els nens vivenciïn allò que se'ls vol ensenyar.

Després d'aquestes reflexions grupals, el David ens ha mostrat una experiència escolar d'una escola de Riells que treballen seguint el model d'ésser viu. Tot i això, aquesta experiència no tracta amb animals o plantes sinó amb ells mateixos i, crec que el fet que ells siguin els protagonistes fa que aquesta experiència sigui molt potent pel que fa l'aprenentatge de les ciències. El projecte s'anomenava:
Mares i fills/es de la nostra classe
Aquesta experiència està pensada per infants de 3 a 5 anys i parteix de dos grans blocs:

1. El PEC de l'escola ja que es tracta d'un document important per l'escola on es recullen tots els trets ideològics i metodològics en què els mestres es basen per elaborar les seves activitats. En aquesta escola el PEC recull el tret següent: "és una escola que busca compartir un llenguatge per parlar de forma clara, sincera i respectosa per desenvolupar la capacitat d'expressar i compendre els propis pensaments i els dels altres amb un llenguatge concret". És molt bo que els mestres treballin seguint la metixa línia ja que d'aquesta manera any rere any els infants treballen metodologies semblants amb objectius comuns que donen a les activitats i projectes un sentit més coherent.
2. Un treball periodístic del Bru Rovira que es basa en una exposició sobre diferents maternitats del món. Aquesta exposició recull fotografies de mares i fills de tots els indrets del món, on tot i les diferències culturals la relació mare-fill és sempre la mateixa. A continuació en podeu veure unes quantes: 

Tot el projecte fomenta la conversa per tal de compartir els llenguatges i parlar de forma clara com està expressat al PEC. Els infants fan una observació de els forografies i parlen sobre el que veuen a les fotografies, que senten sempre partint de les seves experiències prèvies i la seva imaginació. Fruit de la conversa en treuen conclusions i la mestra els proposa una pregunta per tal que reflexionin:
                                  Us cuidaria igual la mama que una senyora del carrer?
Cada infant escull una imatge i explicarà a la resta de companys una història imaginada que girarà entorn d'aquesta imatge. El resultat va ser que a aquesta història van aparèixer idees parlades a la conversa, per tant podem observar que els ha estat significativa i li han trobat un sentit ja que estan aplicant els temes de les converses a les seves històries. D'aquesta manera tots aprenen de tots ja que un cop finalitzada la conversa els altres infants i la mestra diuen que els ha semblat la conferència, com ha parlat l'infant, si els ha semblat interessant, etc. D'aquesta manera els infants han d'acceptar les crítiques tan positives com negatives i trobo que és bo sobretot començar a acceptar els nostres errors a aquestes edats. Clar està que la mestra ha de contraposar les crítiques dels infants i valorar l'esforç per tal que cap infant se senti ferit o atacat.
Més endavant cada infant de l'aula fa una fotografia a un altre amb la seva mare. Primer han de pensar quin lloc els agrada més per fer-se la fotografia. D'aquestes fotografies sorgeix una conversa sobre el paper de les mares: com els cuiden, com són les seves mares i com els tracten. Trobo molt encertat fer converses espontànies sobre allò que es va treballant ja que així reflexionem entre tots i li donem un sentit.
També van a una exposició sobre infància i sorgeixen preguntes sobre la maternitat com: les plantes tenen mare? les nostres mares també tenen mare?
Per respondre a aquestes preguntes busquen informació i pregunten a les famílies. D'aquesta manera també les fan participar en el projecte. Creen una llibreta en blanc on els mares escriuen com és la seva mare i posen fotografies en blanc i negre de les quals també se'n pot parlar. També fan una exposició pels pares per tal que vegin allò que s'està fent i participin per acabar de donar sentit al projecte.
També fan converses i representacions sobre què faré amb el meu fill quan sigui mare o pare?
Per acabar pengen tota l'experiència en un blog per tal de facilitar la comunicació amb les famílies i elles opinen de com ha sortit el projecte i els infants els donen les gràcies.
Per tancar el projecte fan un dibuix del que més els ha agradat del projecte i en parlen per acabar de construir els aprenentatges entre tots.

Trobo que és un projecte molt interessant que juga amb les emocions dels infants i per aquest motiu és molt potent a nivell d'aprenentatge. A més a més és transversal ja que treballa moltes àrres i llenguatges. A més a més, situa als éssers humans com a mamífers, cosa que podem relacionar amb el model d'ésser viu. Ens pot ajudar a compendre com ens reproduim, com creixem (algun dia serem mares i pares), etc.
Però sobretot el més important d'aquest projecte i que el fa tan ric, és la reflexió de les mestres ja que cada activitat està pensada i reflexionada i té un motiu d'aprenentatge que la mestra té molt clar. Si que hi ha certa flexibilitat però es té molt clar l'objectiu i el significat de cada activitat.

També hem parlat sobre un possible projecte que es podria fer derivat d'aquest sobre la genètica.
Què ens fa iguals i què ens fa diferents?
Podem treballar el reconeixement d'un mateix i dels altres. Podem fer comparacions d'ulls, boca, nas i veure si s'assemblen als del papa o de la mama.
Podem treballar l'alçada amb cintes mètriques i enganxar-les a la paret per observar les diferències com si fos un gràfic de barres.
També comparar el número de peu actual amb la sabata de quan erem bebés, deixem impremtes de mans, peus i observem quines són més grans, etc.

En definitiva veiem que són projectes que treballen diferents àrees però que se centren en les ciències conectant, sobretot, amb les emocions i la motivació dels infants que és l'eina més potent per l'aprenentatge. I tot ho hem d'elaborar reflexionant què volem treballar i com ho podem treballar per fomentar l'interès dels infants i perquè treballar aquell aspecte és important per ells, per construir coneixement.
La reflexió i els canvis per millorar la tasca docent són la base d'un bon mestre.

ANEM MÉS ENLLÀ
Per ampliar la informació m'interessava buscar informació sobre el treball de Bru Rovira sobre Maternitats ja que trobo que és un tema molt maco per treballar amb els infants.
Al diari ADN he trobat un vídeo on es veu l'exposició al CaixaForum i en Bru Rovira parla sobre la seva experiència. Trobo que és molt interessant de veure. A més a més, l'exposició va acompanyada de dibuixos que han fet als infants a les diferents escoles de Catalunya.

Si voleu veure el vídeo feu clic AQUÍ

A més a més buscant pel youtube he trobat aquest vídeo que és molt interessant sobre l'exposició. És molt emotiu i retrata molt bé el que Bru Rovira volia transmetre amb aquest treball.





METÀFORA
El treball de Bru Rovira m'ha inspirat ja que tot i els obstacles que ha viscut per elaborar aquest recull de fotografies finalment l'ha enllestit i ensenyat al món i m'ha fet reflexionar sobre com ha de ser l'educació. Crec que hem de lluitar per un món millor i això ha de començar des de l'educació ja que si des de petits els fem veure la importància de refelxionar sobre els coses abans de decidir-te a realitzar-les.
La imatge que hi ha a continuació expressa aquesta idea de saltar els obstacles per arribar a una situació millor.

Com un montanyista ha de superar trams dificils, les mestres també ja que no tots els memebres que treballen en l'educació ens faciliten el camí, però tot i això hem d'esforçar-nos i lluitar per aconbseguir millores i aportar el nostre gra de sorra a la millora del món.

Dilluns 30 de novembre de 2010

NOUS CONCEPTES
Avui hem anat a conèixer un recurs molt bo sobre ciència a l'escola:
El CDEC: Centre de Documentació i Experimentació en Ciències.
Crec que és un recurs bonissim per fer ciències a l'escola i crear ambients on els infants es facin preguntes, experimentin i vivenciïen els seus aprenentatges.

Aquest centre realitza diverses funcions que ajuden als mestres de tots catalunya i balears:
- Formació de mestres: tant inicial com permanent.
- Educació ambiental: acompanyen a les escoles verdes.
- Recerca: ajuda en la codirecció d'algun projecte d'investigació.
- Facilita recursos: a través de la web ofereixen experiències d'aula amb metodologies innovadores, présetc gratuit de material per l'aula com les incovadores, les balances, etc. i ús gratuit d'una mediateca amb recursos bibliogràfics.
A més a més, tenen una cambra de cria amb insectes pal, grills, cucs de la farina, etc. que també ofereixen a les escoles per tal que els nens observin l'evolució o la metamorfosi d'alguns d'aquests animals.

M'agradaria destacar alguns instruments científics que s'ofereixen a les escoles ja que els trobo molt interessants per treballar amb els infants com ara:
- La lupa binocular: té un procés en els infants ja que primer s'observa a ull nu, després amb la lupa transportable, després la lupa fixa i per últim la lupa binocular.
- El banc de llum: serveix per criar diferents plantes a l'escola, a una habitació tancada i aquest banc de llum fa la funció de la llum del sol.
- Minerals: porten a l'escola una maleta amb minerals que es troben en la quotidianitat dels infants com ara la sal que es NaCl. A la maleta hi ha el mineral gran de la sal, un tros petit amb un ratllador per poder ratllar la pedra i observar que surt la sal i un pot se sal.
Heb trobat molt beneficiosos pels infants aquests materials ja que és una bona manera de treballar aspectes difícils per ells des d'una perspectiva propera i entenedora des de la vivència.

El CDEC també promou la introducció de les noves tecnologies a l'aula d'Educació Infantil. Ens han presentat una sèrie d'aparells molt interessants per treballar diferents aspectes científics ja des de les primeres edats:
- L'Ecodad: recull el so, la temperatura o l'humitat en forma de números i ho tradueix a la màquina de l'ordinador. Els infants poden interpretar els resultats dins de les seves possibilitats.
- Motic Educator: es tracta d'una càmera que es col·loca sobre la lupa binocular i fa fotografies ampliades i té la possibilitat de crar vídeos. És bó per exemple quan tenim cucs de seda a l'aula que aquell cap de setmana faran els capolls posar la motic a gravar i dilluns veure amb els infants què ha passat.

També m'agradaria comentar la visió de les ciències que tenen al CDEC ja que reforça tot el que el David ens ha anat explicant i ensenyant a les classes.

- L'aula ha de ser un entorn d'aprenentatge on els infants comparteixin les seves idees i entre tots construim coniexement.
- L'error és la base per treballar i oferir activitats.
- El diàleg ens ajudarà a constriuir ponts cap a l'aprenentatge i el pensament científic.
- Les ciències s'han de fer (experimentar, observar), pensar (constriuir models) i comunicar (representar-les amb tots els llenguatges possibles).
- L'observació de les coses i el pensament d'aquestes conduirà als infants a la seva representació.
- Hem d'ajudar als infants a evolucionar la seva explicació personal de les coses cap a una explicació científica.
- L'escola ha de presentar reptes pels infants on se sentin motivats per aconseguir-los.

Crec que aquest centre ens pot ajudar molt a ser un bons mestres de ciències i de totes les àrees en general ja que té molt en compte als infants i qualsevol actitud o pensament es valora de manera positiva encara que sigui erroni ja que ens informa sobre el nivell d'aquell infants sobre el tema que estem tractant i ens ajuda a elaborar les activitats.
La sessió al CDEC ha començat a través d'una activitat: haviem de pensar com voliem fer les nostres classes de ciències: experimentals, motivadores, interessants, significatives, etc. Són molt bons adjectius però el nostre objectiu ha de ser que els infants construeixin el seu pensament científic.
Aquest tipus de mtodolgia trenca molt amb el que estem acostumats a observar a l'escola i, per aquest motiu, som l'esperança de l'educació en aquest sentit. Crec que aquesta aformació és certa ja que el sistema educatiu s'ha de renovar i adequar a la societat actual que necessita noves metodologies i formes d'ensenyar que siguien adequades a les noves necessitats.

Si voleu saber-ne més us recomano que visiteu la WEB del CDEC que és molt interessant i profitosa per tots els mestres que estiguin interessants en la ciència.

ANEM MÉS ENLLÀ
Cercant per la web he trobat un vídeo molt interessant sobre un aula d'infantil que treballen amb els cap grossos. Concretament al vídeo estan fent una conversa sobre allò que els nens saben o creuen d'aquests animals. Em sembla una experiència interessant que connecta amb les idees plantejades pel CDEC i les que el David ens diu a classe.




METÀFORA
La imatge que trobareu a continuació expressa la idea que mica en mica ens anem formant com a mestres i que hi ha persones i recursos que ens ajuden a millorar la nostra tasca com educadors.

Quan vam començar el primer any d'universitat erem arrels que volíem creixer i ser bons mestres però encara no teníem els coneixements suficients per fer-ho. Al segon any vam creixer una mica més i es començava a veure que seriem una bonica planta i mica en mica amb els aprenentatges que anàvem adquirint i construint la planta va començar a creixer. Aquest tercer any ja hem crescut una mica i tenim una lleugera idea del camí que volem seguir, de quin tipus de mestre volem ser ja que hi ha centre com el CDEC que ens ajuda a aclarir-nos. Però aquest és només el començament ja que després la planta sortirà de la proveta i anirà al món real i serà en aquest moment quan posem en joc tot el que hem après i tot el que volem aconseguir.

Dimarts 23 de novembre de 2010

NOUS CONCEPTES
A la classe d'avui hem parlat sobre les relacions d'interdependència dins d'un ecosistema.
El David ens ha posat un video on apareixien diferents éssers vius i diferents ambients. Entre aquests éssers vius hi havia relacions d'interdependència que nosaltres haviem de descobrir i plasmar en un esquema per tal d'organitzar-les.
Aquest és l'esquema que jo he elaborat sobre el video:

Com podem observar tots els elements que formen l'ecosistema estan relacionats entre si de manera directe com les vaques i la gespa o de manera indirecta com els insectes i la gespa que es relacionen indirectament a través de la femta de les vaques. M'adono que a un ecosistema hi ha moltes més relacions que no apareixen a aquest esquema com són les relacions dins del grip d'orenetes, de vaques o insectes i els processos que esdevenen dins dels propis organismes.
Al video hem sentit a més organismes que no es reflexen a l'esquema ja que no els he vist interaccionar amb el medi ni amb els altres organismes.
Cal dir que mentre mirava el video no entenia gaire bé que havia de mirar i en què m'havia de fixar. Finalment amb la posada en comú i els comentaris del David he entès millor en què consistia l'activitat i és que en un ecosistema les coses sempre tenen un motiu: les orenetes actuen així perquè s'han adonat que ve algú, les vaques mouen les cues ja que senten com les mosques passegen per sobre el sel llom, etc.
Tot el que hi ha a un ecosistema es retroalimenta i té un paper essencial dins de les relacions que s'estableixen.
Ja per acabar m'agradaria deixar clar que en un ecosistema tots els éssers que hi haviten estan relacionats entre si de manera dependent ja que si un falta tot l'ecosistema se'n ressenteix

ANEM MÉS ENLLÀ
Trobo que a parvulari el tractament dels ecosistemes és important sempre que es vivenciï i tinguii un sentit propi. Per aquest motiu crec que un bon recurs per treballar els ecosistemes és l'hort.
Els infants participen en l'hort: planten llavors, reguen el primers talls verds, observen els animalons que hi ha i després tot ho poden recollir a classe a través de converses i de formulra-se preguntes.
D'aquesta manera es poden adonar com uns elements depenen dels altres. Per exemple, el cargol s'alimenta de les fulles d'algunes planes i a la vegada el cargol serveix d'aliment d'algunes aus que volen per l'hort, etc.
Crec que el projecte de l'hort podria sorgir d'una pregunta formulada per la mestra per tal d'enganxar als infants i motivar-los en el tema.
D'on surten les plantes que mengem?
A partir d'aqui els infants anirien dient allò que creuen, ho representarien a través del dibuix i la mestra els aniria conduint cap al concepte de l'hort: les plantes s'han de conrear perquè surtin. Després plantaríem l'hort a l'escola per comprovar que allò que hem dit és correcte. A partir d'aquí se'n derivaran altres preguntes a respondre a través de l'experimentació, l'observació i la documentació.
Si el cargol menja plantes i les plantes moren que pasaria amb el cargol? I si el carhol mor l'ocell que se'l menja morirà també?
D'aquesta manera a partir d'una pregunta i la recerca de la seva resposta els infants s'adonaran que dins de l'hort uns éssers depenen d'un altres i que si aquests moren ells també moriran.

Si voleu saber-ne més sobre l'hort feu click AQUI hi accedireu al blog de l'escola Castell d'Odena que fa activitats a l'hort tant per infantil com per primària.

METÀFORA
La imatge que hi ha a contuinuació expressa la idea que a un ecosistema tots els elements depenen els uns dels altres com un cercle viciós que mai s'acaba. Ara bé, si un dels elements mor l'ecosistema s'ha de poder adaptar per tal de seguir existint sinó tots moriràn.

Crec que la imatge il·lustra perfectament aquesta situació de dependència ja que si una de les mans deixa de dibuixar l'altre no existiria i el dibuix mai s'acabaria.
Igual passa en un ecosistema: tots els elements són imprescindibles perquè l'ecosistema sobrevisqui.

Dilluns 22 de novembre de 2010

NOUS CONCEPTES
A la classe d'avui hem tractat un tema bàsic i essencial pel tractamen de les ciències a l'escola: Hem treballat en formular-nos preguntes relacionades amb el model d'ésser viu.
És un tema que encara ens costa una mica i que com a mestres hem de dominar molt ja que no podem ensenyar als nostres alumnes a formular-se preguntes si nosaltres no en sabem.

Com podem els mestres formular preguntes interessants als infants?
Crec que és una pregunta amb `la qual hem de reflexiuonar ja que és vital per nostre futur com a docents. Les nostres preguntes han d'anar orientandes cap a la investigació, l'experimentació i la construcció de coneixement. Hem de fugir de les preguntes merament descriptives ja que la seva resposta és immediata si mirem a una enciclopèdia i no impliquen relacionar coneixements ni processos.

Què hem de tenir en compte quan fem preguntes per a investigar?
Quan formulem preguntes als infants hem de tenir present el model d'ésser viu ja que d'aquesta manera estarem incitant al seu pensament científic. A més a més, han de provocar un procés de feedback.

- Síntesi dels pilars bàsics del model d'ésser viu:

Aquest model és molt ampli ja que ens pot servir per pensar en un ésser viu en concret com ara un pollet o en un ecosistema format per diversos éssers vius que depenen els uns dels altres.
Un bon mestre ha de saber organitzar les seves preguntes segons les tres funcions bàsiques de tot ésser viu: nutrició, relació i reproducció. Ha de saber triar les preguntes adients per tal que els seus alumnes relacionin conceptes i construeixin coneixement a través dels seus descobriments i de les converses col·lectives que ens ajuden a evolucionar les nostres idees inicials.
Hem de tenir present que els infants han d'aprendre a fer preguntes i per aquest motiu el mestre ha de ser capaç d'esperar i guiar les converses i els aprenentatges en cada moment per tal de conduir-los cap a l'objectiu en concret.

Un altre aspecte que trobo importantíssim és l'exemple. Crec que els infants aprenen més d'allò que veuen que no pas d'allò que se'ls diu. Per aquest motiu trobo essencial que si els demanem que facin preguntes interessants nosaltres també les fem. Els donem l'exemple i som coherents entre allò que fem i allò que demanem. D'aquesta manera els infants veuen una coherència bàsica en l'educació tant de coneixements com de valors.
A aquesta sessió el David ens ha repartit un full - esquema per tal d'orientar-nos a l'hora de fer preguntes relacionades amb el model d'ésser viu.

A partir d'aquest esquema ens hem anat formulant preguntes com ara:

Què t'imagines que hi ha dins d'un ou? (Reproducció)
Com és que les tortugues hivernen? Ho fan totes? (Relació)
Què passa amb el pinsso que menja el porc? On va a parar? (Nutrició)

ANEM MÉS ENLLÀ
Cercant per la web he trobat un blog educatiu d'una escola anomenada Mi Kinder que parla sobre temes intressants a nivell escolar, sobretot dels primers anys d'escola. Concretament em centraré en un apartat que m'ha semblat molt interessant que s'anomena: La Cuiriosidad y la Enseñanza de la ciencias en el Kinder.
Crec que el fet de formular-nos preguntes està totalment relacionat amb la curiositat innata en els éssers humans i que és un de les fonts d'aprenentatge més potents.
Aquesta apartat exposa idees molt interessants que reforcen allò treballat a classe:

La curiositat és la base de l'activitat científica. Els infants en aquestes edats són molt curiosos i experimenten i investigues tot allò que es troben al seu abast i els crida l'atenció. Els mestres no hem de dubtar a treballar un tema en concret perquè no el dominem ja que amb el tracte d'aquest tema amb els infanst tots junts construirem aquest coneixement.
La gran font d'inspiració per organitzar les activitats de l'aula ha de sorgir de l'interès i les preguntes dels propis infants que amb ajuda del mestre o de la documentació i les converses hem de donar resposta. En aquest procés d'aprenentatge l'infants treballarà moltes àrees de coneixement de manera indirecte com ara l'ampliació de vocabulari. És important que l'infant parli i experimenti, que vivenciï allò s'està constriuint per tal que en trobi un sentit. El mestre ha de guiar les preguntes dels infants, aprofitar allò que succeeixi a l'aula per parlar sobre ciències: describint allò que està passant i reflexionant el perquè.

El tractament de les ciències amb els infants és proper ja que està sintonitzat amb les seves ganes de saber i d'entendre el món que els envolta.

Si voleu saber-ne més sobre aquest blog educatiu, clique aquí

METÀFORA
La imatge que hi ha a continuació reflexa molt bé aquesta idea que la curiositat és innata en els éssers humans ja de sde ben petits i que és la base per formular-nos preguntes que tinguin sentit per nosaltres mateixos:

Aquesta imatge expressa la idea que els infants són molt curiosos i necessiren tocar, vivenciar i experimentar allò que els produeix curiositat ja que d'aquesta manera poden entendre una mica més que és aquell objecte extrany, com és el seu tacte, etc. Només amb l'exploració directe i la vivenciació entendran aquell objecte i li trobaran sentit.

Dimarts 16 de novembre de 2010

NOUS CONCEPTES
La classe d'avui ha estat molt interessant ja que ha vingut una mestra de l'escola bressol La Gespa a explicar-nos el funcionament d'aquesta escola que té treballa amb un projecte sostenible que té molt en compte el medi ambient. Cal dir que aquesta escola es troba en un entorn natural privilegiat ja que està rodejada de bosc i prats que la fan unica per treballar la sostenibilitat.

Aquest projecte parteix d'una pregunta que es va fer l'equip de mestres:
Què podem fer amb el pati de l'escola?
L'objectiu era millorar la qualitat ambiental de l'escola a nivell global.
L'equip de mestres va dividir en tres blocs el projecte que va durar tres anys:

1- Tractament dels residus a nivell de tots els membres de l'escola
2- Inclusió d'un hort on els infants treballen de manera circular
3- Construcció d'una bassa d'aigua

Pel que fa al tractament dels residus, trobo molt interessant que tots els membres de l'escola tant els infants més petits com els més grans i tot el personal de l'escola docent i no docent participen en aquesta tasca dins de les seves possibilitats. Per exemple, els nadons van fer el seu mural amb yogurt i tints naturals on incluien bosses amb elements que ells mateixos havien agafat del bosc. Els caminants, van plantar aglans al bosc i cada dia miraven què passava. Els maternals van fer compostatge amb matèria orgànica del pati.

La inclusió de l'hort va ser un recurs molt bó pels infants sobretot pels més grans que podien intervenir i participar en el cultiu d'hortalises. Tots aquests recursos es plantejaven als infants a través d'un conte, amb imatges i titelles per tal de contextualitzar les activitats. Els lactants experimentaven amb els tres tipus de terres de l'hort: argila, humus i sorra. Els caminants observaven els cargols de l'hort i construien una cargolera. Els maternals recollien la collita de l'hort. Per tal d'implicar a les famílies cada infant havia de portar una fotografia d'ell amb una planta de casa seva per tal de fer una exposició a l'escola.
El bosc de l'escola també era un recurs pedagògic ja que cada infant havia apadrinat un arbre i el vincle entre l'infant i l'arbre és importar sobretot en aquestes edats.

El tema de la bassa va ser tot una innovació tant a nivell metodològic com de recurs educatiu. Els lactants van experimentar amb aigua i se'ls va explicar el conte de la bassa. Els caminants van experimentar directament a la bassa amb cubells, van tirar-hi objectes del bosc, etc. Els maternals van observar els canvis en la bassa i com s'anva embrutant i diferents animalons d'aquest ecosistema.

Crec que ha estat una molt bona xerrada ja que hem pogut obsevar una manera com bonica per treballar l'entorn natural amb els més petits. És una manera molt vivencial i emocional i això és un recurs essencial en l'aprenentatge i la construcció de coneixements ja que els infants aprenen quan viuen i senten les coses. Crec que aquest projecte és molt ric a nivell pedagògic ja que les famílies hi estan molt implicades i també participen. Això ajuda als infants a entendre molt més el que s'està fent i a trobar-hi unl significat.
D'aquesta classe m'emporto la idea que els infants s'han d'embrutar per aprendre. Crec que és una idea molt important ja que l'aprenentatge ha de ser viscut, els infants s'han d'emocionar, han d'experimentar i no guiar-se només per imatges. Els mestres d'avui en dia els costa molt seguir aquesta idea ja que es fixen més en què l'infant no taqui res que en l'aprenentatge a través de la vivència.

D'aquesta sessió em platnejo una pregunta:
Com un mestre pot motivar a les famílies a implicar-se en el projecte?

ANEM MÉS ENLLÀ
Aquesta xerrada m'ha fet pensar en el concepte d'escola verda: Què fa diferent una escola verda de la resta d'escoles?
Cercant per la web he trobat una notícia del diari El Mundo que parla sobre les escoles verdes a Catalunya.
Si voleu consultar-lo feu clic aquí

Les escoles verdes van començar fa 10 anys a Catalunya. Es tracta d'escoles que s'han convertit en centres de reciclatge amb equipaments sostenibles. Aquests centres redactan un pla de cohesió ambiental i modifiquen les seves actuacions dins de l'àmbit escolar que reduiexin la contaminació com l'ús del paper reciclat, ús de plats i coberts reutilitzables, aprofitament màxim de les hores de llum i orientació de les pissarres per evitar reflexes.
Els alumnes d'aquestes escoles també participen d'aquesta metodologia per preservar i conservar el medi ambient. Poden fer propostes per millorar l'estat del centre i de l'entorn proper a l'escola.
L'article cita un instutut d'educació secundària anomenat IES Gelida, que ha acondicionat el seu entorn proper en jardins i horts que aprofiten els alumnes per fer activitats relacionades amb el medi ambient i conscienciar també als veïns de la necessitat de respectar l'entonr i disminuir els agents contaminants. A més a més, tenen un projecte d'estalvi d'aigua i de paper.

Crec que és molt important transmetre als futurs cuitadants una consciència de respecte cap al medi ambient ja que sinó el planeta se'n ressentirà i al cap i a la fi nosaltres també ja que la sostenibilitat és necessària perquè tots els éssers vius visquin en pau i tranquil·litat al seu hàbitat natural. Si continuem amb la contaminació actual arrivaran més desastres naturals com huracans o contaminació de les aigues i tot el que coneixem i que és tan meravellós acabara desapareixent.
Crec que aquesta falta de consciència és un dels mals més grans de la societat actual.

METÀFORA
La imatge que trobareu a continuació reflexa aquesta idea que l'ecologia i la sostenibilitat és de tots i respectar-la o no està a les nostres mans.

Com podem observar a la imatge anterior, que el món funcioni esta a les nostres mans. Si aquestes mans són respectuoses i estimen al nostre planeta aquest creixerè i s'enriquirà preservant el seu paisatge natural i impresioanant intacte. És important que des de petits ens ensenyin, ens ajudin a construir aquest sentiment de responsabilitat del món on vivim. L'escola ha d'ajudar a construir aquest respecte i no només conceptes com llegir i escriure ja que és tan important una cosa com l'altre per ser persones responsables, autónomes i respectusos amb l'entorn, els altres i nosaltres mateixos.