Dimarts 26 d'octubre de 2010

NOUS CONCEPTES

A la classe d’avui s’ha m’ha plantejat una qüestió: Quin tipus de mestra vull ser?

Considero que un bon mestre és aquell que motiva als infants, que els ajuda a gaudir d’allò que estan aprenent i que els incita a formular-se preguntes. Però sobretot un mestre ha de ser COHERENT, ha de respectar allò que defensa: si incita als infants a fer-se preguntes ha de crear dinàmiques on els infants puguin experimentar, discutir i donar resposta a aquestes preguntes no donar-los ella mateixa la resposta.

Durant la classe d’avui se’ns ha presentat una experiència d’aula d’una mestra que basa la seva tasca educativa en el socioconstructivisme i l’ensenyament de les ciències en el model d’ésser viu.
L'experiència comença amb la sortida de la tardor, els infants van al bosc a observar d'aprop els colors de la tardor i com és el bosc en aquest època de l'any: a part de tenir una part lúdica serà un treball que continuarà a l'aula. La mestra aprofita aquesta sortida com una oportunitat d'aprenentatge ja que es troben a un lloc privilegiat per tractar aquest model d'una manera vivencial i experimental. La mestra planteja als infants preguntes que els portin a reflexionar, fer hipòtesis, etc. En aquesta excurció recullen tot allò que els crida l'atenció i els permet crear hipòtesis. Un cop a classe es recupera l'experiència al bosc a partir de converses i del material recollit. Es tracta d'una mestra que orienta als seus infants perquè es facin preguntes i actua de model ja que promou una ciència basada en la investigació, experimentació, reflexió on els infants hauran de relacionar allò que saben amb allò que van descobrint.

El procés que es segueix a l'aula és el següent:

1- Concretament es fixen en un element que els crida l'atenció: els AGLANS. Comencen a parlar col·lectivament sobre l'origen dels aglans, d'on surten, a on van, etc.
Aleshores la mestra formula UNA PREGUNTA:

Què creieu que passa al bosc amb els aglans que no es menja cap animal?

Els infants parlen sobre allò que pensen i la mestra els diu que facin una TREBALL INDIVIDUAL: representació individual a través del dibuix d'allò que creuen que passarà. Aquest treball individual és fruit d'una conversa col·lectiva, per la qual cosa, té sentit en ell mateix. La representació de les idees és un eix transversal de tot el procés científic.

2- Un cop realitzat el treball individual, cada infant ha d'explicar a la resta de companys allò que ha representat en una CONVERSA COL·LECTIVA. Aquest moment és molt important ja que entre tots construim aprenentatge ja que el meu company pot dir una idea que complementa la meva idea i així tots evolusionem cap a l'aprenentatge i la solució a la pregunta. Seguint el procés d'hipòtesi - discussió - comprovació.

3- Proposa una PETITA INVESTIGACIÓ perquè els infants puguin comprovar si les seves idees són correctes o no: plantem aglans a l'aula. Paral·lelament ens documentarem per saber-ne més i poder fer anticipacions del que passarà amb els aglans plantats. Passat el temps comprovarem si les anticipacions són encertades i perquè en una conversa col·lectiva. En aquest moment la mestra recupera les opinions dels infants en forma de pregunta per tal de assegurar-se que estan aprenent i aplicant els seus coneixements. A més a més, formula preguntes per orientar l'observació dels infants

4- Per tal que els infants relacionin tot el que han anat aprenent, representaran en un paper el procés que segueix l'aglà des que està al terra fins que surt de l'arbre. Així estaran representant relacions diverses i la interacció de tots els elements dels quals han estat parlant. És una manera d'organitzar els pensaments dels infants que els ajuda a relacionar, compendre i interioritzar allò que han après.

Una metodologia de treball que segueix aquest procés d'investigació són els projectes ja que tenim un objectiu, ens formulem una pregunta, i seguim un pla de treball.
Una bona mestra ha de saber una sèrie de coses per enriquir aquest treball per projectes:

• Acotar la informació per buscar allò que es necessita per resoldre la qüestió inicial i no acumular informacions innecessaries.
• Donar responsabilitat al nen perquè busqui la informació per tal de fomentar la seva autonimia.
• Les preguntes que formuli han d'estar relacionades amb observar processos i relacionar-los no en descriure com és un ésser viu com si fos una fotografia. Si que durant la investigació haurem de descriure però només ha de ser una part. Hem de saber anar més enllà.
• A l'hora d'observem hem de saber el perquè i fer-ho des de l'experiència.
• Tot el procés ha d'estar molt contextualitzat.

Després hem parlat de Can Coll, i el David ens ha donat unes idees per tal de saber elaborar preguntes relacionades amb el model d'ésser viu i no només amb l'estructura dels éssers vius:

- Totes les preguntes han d'estar vinculades a les tres funcions que realitza un ésser viu: NUTRICIÓ, RELACIÓ i REPRODUCCIÓ.
- Les preguntes han de descriure i amb ajuda de la mestra anirem més enllà.
- Les preguntes han de respondre al perquè de les coses i així els infants poden captar relacions i evidènciar interaccions entre organisme i medi.
- Les preguntes han de respondre a la manera com passen les coses, així permeten interpretar allò que passa, buscar informació i ampliar el raonament dels infants.

Amb aquesta aclaració he acabat de compeltar l'explicació i la idea que tenia sobre el model d'ésser viu i ja em sento capaç de formular preguntes on els infants relacionin processos i no es quedin únicament amb la fotografia estàtica. A continuació esmentaré preguntes derivades de la sortida a Can Coll que m'han sorgit durant la classe i que es relacionen amb el model d'ésser viu.

Per què els pollets són grocs i quan són adults canvien de color?Aquesta pregunta es relaciona amb la funció de RELACIÓ.
Per què els ocells fan nius i les ovelles no?
Aquesta pregunta es relaciona amb la funció de REPRODUCCIÓ.
Per què les caques de les ovelles tenen una forma tan rodona?Aquesta funció es relaciona amb la funció de NUTRICIÓ.

ANEM MÉS ENLLÀPer tal de ralacionar i ampliar informació referida als projectes he llegit la lectura Projectes i activitats per canviar l'entorn. de la Neus Sanmartí i la Rosa M. Tarin, que parlen de la importància de renovar contínuament al pràctica docent per assegurar una bona educació.

Les mestras hem de saber quins són els punts de vista dominants a la soceitat i plantejar alternatives que serveixin per ampliar la mirada de les coses, reflexionar i qüestionar-nos el perquè es funciona d'aquesta manera. Per aquest motiu els projectes són una eina essencial per treballar tot això. Els infants participen democràticament en l'elecció del tema a treballar, es plantegen preguntes, interaccionen en la recerca de respostes i que les trobin relacionant camps de saber distints, que experimentin i comparteixin les seves idees, vivències i emocions entre ells i amb les seves famílies.
També hem de saber diferenciar dos continguts importants en l'elecció dels temes a tractar:

• La Curiositat:  Atracció i desitg pel que és nou.
• L'Interès: Neix i es desenvolupa en oposició a la curiositat, és mantè al llarg, del temps i se satisfà amb l'acció.

Hem de saber diferenciar els interessos dels nens de la curiositat transmitida a través dels mitjans de comunicació i la curiositat generalitzada a nivell social com ara els dinosaures, les princesas o els pirates que estan molt allunyats del context proper de l'alumnat. Aquestes temàtiques són molt poc rellevants si són analitzades des del punt de vista de la construcció del coneixement. El que defineix l'interès d'un projecte no és el tema sinó l'impuls que genera per actuar.
Un projecte promou la comprensió del món parlant i experimentant vivències noves de la vida quotidiana de les criatures que promou el plantejament de preguntes rellevants sobre el coneixement que es preten construir, un coneixement que ha de ser útil per fomentar l'actuació dels infants en l'objecte d'estudi i en altres àmbits. Tot basat des del respecte cap als altres i cap a un mateix que és la base de l'aprenentatge.

Comparteixo aquesta idea de que els projectes són una eina perquè els infants siguin crítics amb el món que els envolta es facil preguntes i comprenguin de manera experimental i propera com funciona el nostre món.

METÀFORA
A continuació inclouré una fotografia que exemplifica molt bé el meu aprenentatge durant aquesta sessió:

Aquesta fotografia mostra un nen reflexionant sobre alguna qüestió. Considero que una mestra ha d'aconseguir aquesta actitud en els seus alumnes, que es facin preguntes, que s'interessin per temes diversos, que reflexionin, investiguin i experimentin per donar resposta a aquest desitg de saber com funcionen les coses i poder ser crítics amb el funcionament del món per tal de millorar-lo mica en mica. Si des de ben petits ja es qüestionen les mancances del nostre món quan siguin adults tindran la possibilitat de millorar-lo.

Dilluns 25 d'octuble de 2010

SORTIDA A CAN COLL!!!

NOUS CONCEPTES

Avui hem anat al Parc de Collserola a la zona de Can Coll per conèixer tot el que ofereix aquest centre d'educació ambiental.

La visita m'ha agradat molt i considero que és molt recomanable per qualsevol mestre d'educació infantil.

Can Coll és un ambient privilegiat per l'estudi dels éssers vius ja que a la granja els podem observar de manera directa i tenir-ne un contacte, podem conèixer com vivien els amos de la masia fa uns quants anys i visitar-la i observar tot el que el bosc ens ofereix tot passejant pels seus camins.

A Can Coll hem experimentat diferents activitats que els infants farien i d'aquesta manera valorar la seva utilitat educativa. Crec que totes les activitats estan molt ben triades i ajustades a l'edat i les motivacions dels infants d'educació infantil. La visita s'ha dividit en quatre espais:

1- La Masia:

La visita a la masia acosta als infants a una realitat ben diferent a la seva i els permet conèixer com vivien la família Coll fa molts anys. Els espais estan molt ben ambientats i transporten a qui els visita a la vida rural d'aquella època. És una activitat més vinculada al Medi Social i que s'ha de contextualitzar molt bé per tal que els infants la trobin motivant i interessant. La metodologia que s'utilitzi per mostrar la masia ha de ser ajustada a les primeres edats per tal que li trobin un sentit.

2- La casa dels petits:

A aquest espai els infants experimenten a través de l'observació, la descoberta sensorial i la manipulació d'objectes propis del ecosistema de bosc.

L'experimentació és clau a l'educació infantil però cal contextualitzar-la molt bé, fer-la significativa i motivadora pels infants. Haurem d'intentar que responguin a algun repte o objectiu com una pregunta o una inquietud plantejada abans de la pràctica experimental.

Aquesta casa està dividia en racons que afavoreixen tant la descoberta individual com la col·lectiva. És important que comparteixin allò que descobreixen ja que amb la interacció poden anar més enllà i fer evolucionar les seves idees.  

3- Itinerari dels sentits:

Aquesta activitat es desenvolupa al bosc. És un espai ideal per observar els éssers vius d'una manera directa. A més a més, es poden tractar molts temes relacionats amb el model d'ésser viu.

Per exemple, quan anàvem passejat pel bosc ens hem trobat una femta de cavall i amb els infants podríem haver parlat de les funcions de nutrició. També hem observat bolets de diverses formes: uns eren més grans i estaven més oberts i els altres més tancats, aqui podríem haver parlat de funcions de relació i hem vist nius d'ocell amb ous petits on podríem haver parlat de la reproducció dels éssers vius. Considero que és un ambient perfecte per generar-nos preguntes i qüestionar-nos el perquè de les coses.

Aquest itinerari dona importància als sentits com a font de descoberta de l'entorn natural a partir del contacte directe amb aquest ambient i de les emocions que se'ls generin. Tot el camí estava guiat per unes fletxes. Els infants posaran a prova la seva capacitat d'orientació seguint aquestes indicacions.

Trobo molt interessant el fet d'incloure llibrets on apareixen imatges de les plates i el seu nom: aquesta estructura facilita el desenvolupament de la lectoescriptura en els més petits i l'ús de la lupa permet una experimentació més acurada i rica.

4- La granja i els horts 

Aquesta activitat permet als infants un contacte directe amb els animals de la granja que els genera diverses emocions i els permet comparar les seves necessitats amb les dels animals i d'aquesta manera amplien el coneixement que en tenen. A més a més, coneixeran la tasca dels treballadors de la granja elaborant ells mateixos el menjar pels animals i netejant les gàbies. Això, els pot generar preguntes com ara:

- on van les fulles de bleda que menja la somera?

- Perquè les caques de les gallines són diferents a les del porc?

També els permet conèixer les eines de la granja i saber com funcionen: els permet fer-se preguntes sobre com funcionen aquestes eines i trobar una resposta a través de l'experimentació i la vivència.

Totes aquestes activitats perquè tinguin un sentit i una continuïtat, des de l'escola s'ha de fer un treball previ i un treball posterior:

• El treball previ: Des de l'escola s'ha de preparar als infants per tal que tinguin una idea d'allò que es trobaran a Can Coll i així aprofitin més la sortida per treballar nous conceptes o per exemplificar i vivenciar-ne altres adquirits a l'escola. D'aquesta manera a l'escola ens podem platejar preguntes i trobar la resposta experimentant als diferents espais de Can Coll.  
• El treball posterior: Aquest treball posterior és essencial per acabar de resoldre dubtes, preguntes i assolir alguns conceptes que no s'han assolit. A més a més, podem engegar algun projecte d'investigació a través de preguntes que han sorgit duran la visita.

El parc de Collserola és un espai ideal que posa al nostre abast recursos únics amb què els infants poden descobrir la fauna i la flora propis d’aquest entorn natural. A més a més, trobo essencial el treball de sensibilització previ i posterior amb l’objectiu de preservar la natura.  

ANEM MÉS ENLLÀ

El Parc de Collserola participa en projectes i propostes a nivell mundial que treballen per a pal·liar la degradació del medi i aposten per nous models de desenvolupmanet com l'Agenda 21 o Agenda 21 Escolar (A21E).

Aquest projecte és comú a tot el món i va sorgir l'any 1992 a Rio de Janeiro per afrontar problemes planetaris com l'exhauriment dels recursos i les desigualtats en la seva distribució, la contaminació que posa en perill la salut de les persones o la destrucció de la diversitat de la vida. Els estats van debatre estratègies per assolir un model de desenvolupament sostenible, que cobreixi les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves. I varen acordar un pla de treball per al segle XXI: l'Agenda 21.Per fer realitat aquest projecte planetari cal "pensar globalment i actuar localment". Per això es va fer una crida a totes les ciutats perquè elaboressin la seva pròpia Agenda 21 Local, que tradueixi els objectius generals en actuacions concretes. Barcelona l'any 2001 va elaborar la seva Agenda 21 a través d'un procés participatiu. Tots ens hi podem implicar: cada ciutadà, cada empresa, associació i entitat, cadascú al seu nivell, pot elaborar la pròpia Agenda 21. Les escoles també.

A nivell d'escola l'A21E és un programa d'educació ambiental permanent dirigit a millorar la qualitat mediambiental dels centres educatius i la tasca educativa relacionada amb l'educació pel medi ambient. Els objectius d'aquest programa es poden resumir en cinc punts importants:

- Adquirir major sensibilitat pel medi ambient i una consciència de la situació i els problemes que presenta.

- Adquirir una comprensió bàsica del medi ambient en la seva totalitat i la responsabilitat dels humans envers la seva conservació. 

- Adquirir valors socials i un interès pel medi ambient que els porti a participar activament en la seva protecció.

- Adquirir aptituds necessaries per resoldre problemes mediambientals.

- Avaluar les mesures i els programes d'educació ambiental en funció dels factors ecològics, polítics, socials, estètics i educatius.

- Desenvolupar el sentit de la responsabilitat i la presia de consciència de la necessitat de parar atenció als problemes del medi ambient per adoptar les mesures adequades pel seu respecte. 

Per dur a terme aquest projecte hem d'ajustar tres grans eixos que determinen la vida escolar i l'ideologia del centre:

1. L'Àmbit pedagògic: Implica una reflexió de la pràctica educativa: metodologies, recursos, objectius, continguts educatius i avaluació que han d'estar en concordància amb les finalitats de l'Agenda 21.
2. L'Àmbit de gestió educativa: Implica observar el desenvolupament sostenible del centre i de l'entorn i gestionar els recursos, el consum d'energia, que se'n fa dels residus o les despeses.
3. L'Àmbit de la participació: Tost els membres de la comunitat educativa han de participar d'aquest reajustament sostenible del centre i de les decisions que es prenen: professors, alumnes, famílies i personal no docent.

Els passos recomanats per dur a terme el programa de respecte al medi ambient i de participació global en les tasques mediambientals són cinc:
- Primer de tot, cal fer campanyes de sensebilització i motivació per tal que tant professors, alumnes com personal no docent s'impliquin en el programa.
- En segon lloc, cal organitzar-se i planificar les activitats que es durant a terme arrivant a acords amb tots els membres de la comunitat educativa.
- En tercer lloc, s'ha d'avaluar com està la situació incial del centre respecte a l'educació ambiental i quines necessitats té per tal de millorar i fer-se accessible per una bona educació pel medi ambient.
- En quart lloc, s'ha d'elaborar i executar un Pla d'Acció educativa on es recullin els diferents objectius, metodologies, activitats rutines i finalitats que es duran a terme.
- En cinquè i últim lloc, s'haurà de comunicar a la organització de l'Agenda 21 de la Generaltat els avenços, la situació i les millores pertinents que es duin a terme al centre.

Aquest projecte és un grà d'arrós en l'educació integral dels nostres alumnes ja que no hem d'entendre la docència tal i com ens ve marcada pel currículum sinó com uns aprenentatges per la vida que ens han de guiar per esdevenir bones persones amb objectius i reptes beneficiosos per un mateix, pels altres i pel món en què vivim.

Si voleu saber-ne més sobre l'Agenda 21, clique sobre aquest enllaç 

METÀFORA
Per tal d'expressar a través d'una imatge allò que considero essencial i que he aprés després de la visita de Can Coll, he escollit aquesta ja que la trobo molt representativa.
         

 

 Crec que aquesta imatge mostra molt bé la idea que m’emporto de la visita a Can Coll. Els infants a través de l’experimentació, la vivència i l’actuació es formules preguntes, aprenen els uns dels altres ja que comparteixen les seves descobertes. Les emocions que generen a través de la manipulació i el contacte amb els diferents elements: els éssers vius, la masia, el bosc i els instruments de precisió i els racons d’exploració són l’eina més potent d’aprenentatge no només de les ciències sinó de totes les àrees.

Dimarts 19 d'octubre 2010

NOUS CONCEPTES
Durant la classe d'avui hem treballat el model d'èsser viu.

MODEL D'ÉSSER VIU

Es tracta d'un model complex on els mestres han de superar moltes concepcions dels éssers vius basades només amb la descripció i la memorització: quines parts té? a quina família pertany?
Hem d'ampliar més la mirada de les ciències per tal de reforçar un aprenentatge més global.
Aprendre el model d'ésser viu té a veure amb una interacció mestre-alumne que tenen idees diferents que van evolucionant a partir d'aquestes interaccions.
 - EN QUÈ CONSISTEIX AQUEST MODEL?

El model d'ésser viu busca conèixer els éssers vius tenint en compte les seves parts, com es relacionen i quina funció tenen i com es relaciona amb el medi on viu. Tot això partint d'una hipòtesi inicial o pregunta interessant i significativa pel grup. És a dir, aquest model observa els processos i els relaciona entenen que els éssers vius són dinàmics. Actualment tendim a estudiar-los com si fossin una fotografia i sempre siguin estàtics.
Per tant, podem estudiar als éssers des de dos escales concretes:

• Escala Macro: Treballem els éssers vius tenint en compte les relacions amb el seu medi: hàbitat i ecosistema.
• Escala Micro: Treballem els éssers vius tenint en compte com són per dins: les relacions i els processos que s'estableixen dins el seu cos.

Per exemple, podem treballar les parts de la gallina o què passa dins de l'ou perquè sorgeixi una gallina.
Amb aquest exemple veiem la diferència de treballar d'una manera estàtica o dinàmica tenint en compte els processos.

- LA CLASSE DELS PEIXOS (Observem una peixera)

La mestra ha col·locat  l'aula un objecte que fomenta la observació, les interaccions dins del grup per generar coneixements: UNA PEIXERA.
Les activitats de ciències engloben molts llenguatges: el llenguatge oral a través de ls converses, l'escrit a través de la realització de feines o murals, el matemàtic quan compten quans peixos hi ha a la peixera o quants van morint, el espacial quan situem els peixos al mapa del món, etc.
També es poden tractar temes com la cura de la peixera.
En un moment els peixos es moren i es pot parlar de molts altres temes com l'ecosistema, els graus de l'aigua, les causes de la mort dels peixos.
També es pot aprofitar per treballar els peixos per dintre, fer un dibuix i conversar entre tots per arribar a una conclusió i a la resposta correcta.

En aquest exemple veiem, que l'aprenentatge de les ciències a través d'aquest model d'ésser viu tracta moltes altres àrees de coneixement i per tant, realitza un aprenentatge globalitzat.

- COM AVALUEM

A l'hora d'avaluar als mestres hem de tenir en compte tant els processos com els resultats i les actituds dels alumnes durant la realització de les activitats. També hem de saber valorar si els infants han entès els procediments i si han adaquirit els coniexements i continguts específics de l'activitat.
És una bona opció el fet de avaluar els treballs entre tots ja que d'aquesta manera s'acostumen a les crítiques tant dels altres com de la mestra, sempre raonadament i justuficant aquestes crítiques.
L'aula ha de ser un espai on quedi reflectit tot el treball a través de racons i murals on es reculli tots els aprenentatges, els treballs, les converses, els documents de recerca d'informació...
Tota la informació del mural ha de ser viscuda pels alumnes i ha de tenir un sentit per ells res no ha de ser gratuït ja que sinó l'aprenentatge no és significatiu.m

A partir d'aqui se'm planteja una pregunta:

El tema pot ser molt ampli com l'acutem sense fustrar als alumnes?

Crec que la resposta és que la mestra pot apuntar les suggerències que no tenen relació amb el tema general i buscar la resposta en un altre moment.

ANEM MÉS ENLLÀ
Una vegada acabada aquesta classe he sentit curiositat sobre la importància que els infants realitzin representacions del seu aprenentatge.
Cercant per la web he trobat un document: El rincón de la ciencias en la escuela infantil, ¿cómo hacerlo possible? elaborat per diferents professionals de l'educació i dirigit per Claudia Alicia Soto coordinadora de la OMEP (organització mundial d'educació primària).
Si cliqueu aquí podreu accedir al document

En aquest document es remarca la importància de les representacions en la ciència ja que a partir de les seves rèpresentacions o teories, el nen té la possibilitat d'anticipar com funcionen certs objectes, quins canvis poden realitzar i les conseqüències d'aquests canvis. Mentres opera sobre ells va contrastant anticipacions i modificant les seves accions. En síntesi al interaccionar amb l'entorn els infants es formulen preguntes, investiguen buscan respostes que els permetin explicar i representar les característiques, els funcionaments y l'organització dels fenomens del seu entorn.
La metodologia emprada pel docent requereix activitats on el nen pugi desenvolupar característiques tant essencials en el món de les ciències com:

• El cuestionament de les seves represnetacions
• El contrast entre les seves idees i la informació obtenida
• L'elaboració d'inferències 

En aquest document es proposa introduir a les aules d'infantil el racó de la ciència on els infants poden explicarels models o representacions que tenen sobre alguns problemes proposats pel docent o per ells mateixos.
De representacions n'hi ha moltes com ara: el dibuix, la maqueta, del joc simbòlic, de la pintura, de l'expressió coporal o qualsevol altre mitjà que li permeti expressar-se tant verbalment com d'una manera no verbal.

Un altre document interessant és un projecte portat a terme a una aula de primer cicle de primària on treballen la fotosíntesi seguint el model d'esser viu plantejat anteriorment. 

Open publication - Free publishing - More parvulari

Segueixen el model d'ésser viu ja que es formulen preguntes que fan referència a processos, investiguen possibles respostes entre tots tot experimentan, conversen amb la mestra i els companys relaborant i modificant les idees inicials i finalment representen a través d'un dibuix allò que han après.

METÀFORA
Per tal de expressar a través d'una metàfora el que he après durant aquesta classe he decidit incorporar aquesta fotografia que és un rusc d'abelles.

Amb aquesta imatge he volgut simbolitzar que quan estudiem un ésser hem de tenir en compte tots els processos en els quals està implicat: com les abelles si estudiem només com són per fora mai entendrem perquè fan un rusc, ens quedarem amb una petita cel·la i no entendrem l'animal en la seva totalitat. Per tal per entendre com funciona un rusc d'abelles hem de tenir en compte totes les cel·les ja que a cadascuna es fa una funció. El mateix passa amb els éssers vius si mirem totes les cel·les de la seva vida i del seu interior el coneixerem en la seva totalitat.



Dilluns 18 d'octubre 2010

NOUS CONCEPTES
A la classe d'avui he conegut un nou model d'ensenyament de les ciències:

EL MODEL SOCIOCONSTRUCTIVISTA

Es tracta d'un model que enten el coneixement com una construcció no com una transmissió. És a dir, els coneixements es van elaborant entre tots els membres del grup que formen una comunitat cultural i social a partir de les interaccions entre la mestra i els infants i entre els mateixos infants. Els alumnes han de sentir que allò que s'està aprenent té sentit per ells, els motiva.
En l'aprenentatge de les ciències és molt important formular-se preguntes per investigar entre tots i trobar una resposta.

- ELS MESTRES

Hauran de montar històries a l'aula per engrescar als infants, perquè es formulin aquestes preguntes sobre allò que ens envolta i assegurar el seu aprenentatge.
Els mestres hauran d'intentar montar històries que siguin motivants, que portin a la reflexió i a la formulació de preguntes i tinguin un sentit pel grup classe.
Per exemple: Una mestra pot montar racons de joc perquè els infants experimentin. Però si no hi ha una pregunta prèvia els nens van perdent l'interès. En canvi, si plantegem una pregunta entre tots i després han de trobar la resposta a través d el'experimentació el treball de ciències és molt més ric.

Els passos que s'haurien de seguir durant un experiment de ciències són els següents:
1. A través d'una conversa ens formulem una pregunta sobre un tema significatiu pel grup.
2. Experimentem i investiguem de manera individual i col·lectiva per trobar respostes.
3. Raonem allò que hem fet i les respostes que hem trobat. Intetem vincular aquells raonaments amb la hipòtesi inicial.
4. Fomentem la comunicació i aprenem els uns dels altres a través de l'escolta ja que els comentaris dles companys ens poden ajudar a relaborar les nostres idees inicials i d'aquesta manera que evolucionin contrastant el sentit comú i fent-lo avançar.
5. Tot aquest intercanvi està ple d'emocions: els infants se senten integrats al grup. Les emocions són la clau per l'aprenentatge en aquests primeres edats.
6. Finalment arribem a una resposta correcta entre tots i resolem la hipòtesi inicial.

Els mestres hem de tenir molt clar una qüestió que he aprés avui i que considero que és de vital importància per la nostra tasca com educadors:

Ensenyar no vol dir necessàriament que els infants aprenguin

Com a mestres hem de disenyar activitats on els infants se sentin protagonistes, trobin sentit a allò que estan realitzant i puguin satisfer la seva curiositat i les seves ganas d'aprendre més. Per aquest motiu la mestra ha de tenir molt present les necessitats dels infants i les seves característiques per idear activitats on tots aprenguin realment segons el que necessiten.

Crec que la millor forma és partir dels interessos personals dels infants ja que d'aquesta manera assegurem la seva motivació i el seu interès.Les activitats han de ser significatives i funcionals pels infants no pel mestre.

- LA IMPORTÀNCIA DE FORMULAR PREGUNTES

Les preguntes obren als infants diferents interrogants que els fan reflexionar i raonar sobre allò plantejat a l'aula i els mantenen la ment activa i reflexiva. A través de les preguntes el mestre pot saber a quin nivell estan als seus alumnes i què cal reforçar. A més a més, els infants podran resoldre els seus dubtes, conversar amb els altres, donar a conèixer els seus interessos i trobar respostes interessants que els permetin aprendre i anar més enllà.

A tot això se'm planteja unes preguntes:

• Que podem fer amb un nen que no es formula mai preguntes ja que no mostra interès per les activitats proposades?
• Com fem perquè els infants entenguin que allò que diuen no és correcte sense que acabin fustrant-se?

Crec que és molt important tenir en compte els nostres dubtes per millorar la nostra tasca com a educadors i assegurar l'aprenentatge dels nostres infants.

ANEM MÉS ENLLÀ
Consultant a la web he trobat un artícle molt interessant sobre la importància de formular preguntas per poder aprendre: Preguntar para aprender.
L'autora és Lucia Ávila Santana: una mestra de la Universitat Autònoma de Mèxic.
Si cliqueu aquí podreu accedir al seu artícle

Segons aquesta professional de l'educació les preguntes ja des d'edats primerenques són el vehicle de comunicació amb l'exterior: per coneixer, entendre, representar i transformar el medi que ens envolta. Les preguntas són la base de l'aprenentatge i la construcció dels nostres coneixements.
Aleshores, si sabem tot això per què les escoles no entenen que les preguntes són l'expressió que tenen els nens per transmetre el seu desitg de conèixer? per què els mestres les intenten evitar o no diexen als infants expressar-les?

L'interès dels infants és vital per donar significat a les activitats i perquè les aprenguin ja que ningú pot aprendre res que no l'interesi saber. Però si pensem un moment arribarem a la conclusió que si els infants no tenen permís per preguntar, quan els deu interessar allò que se'ls explica? la resposta és fàcil no els interessa res.
Si els mestres donem als infants coneixements acabats (dades, fets, processos...) i ells els memoritzen, no estarem atenent als seus dubtes, les seves inquietuds sobre aquell tema, no els permetrem tenir una ment activa i dinàmica de manera que no trobaran la connexió entre allò que estan memoritzant i la seva vida o els seus coneixements prèvis. Estarem donant als infants informacions aillades deixant de banda la possibilitat d'analitzar i preguntar-se, de buscar respostas, argumentar-les, explicar-les o comunicar-les.
La nostra actuació com a educadors ha de respectar i valorar les preguntes dels infants, encara que el mestre no les consideri intel·ligents o profitoses ja que seran qüestions sorgides dels dubtes dels infants i de la seva curiositat o predisposició per aprendre.
Hem d'evitar que els infants es conformin amb respostes donades pel mestre sense raonament, sinó que hem de propiciar que pensin per ella mateixos proposant activitats on ells han de preguntar, indagar i respondre sobre allò que els interessa o volen saber.

En definitiva, el mestre ha de generar ambients on els infants se sentin lliures d'expressar-se, de plantejar els seus dubtes o els seus interessos i formar-los per tal que es plantegin preguntes amb sentit i interès per ells.
D'aquesta manera estarem contribuin en el seu desenvolupament de la intel·ligència o el pensament.

A més a més, he trobat un altre artícle que parla del mateix tema que amplia bastant el tema plantejat per l'autora anterior: Aprender a preguntar/ Aprender a ser críticos.
L'autor és Leonardo Alanís Falantes, educador resident a Sevilla que ha escrit diversos artícles per a mestres i pares amb l'objectiu de millorar l'educació i formar un món més just.
Si cliqueu aquí podreu accedir al seu blog
Si cliqueu aquí podreu accedir al seu artícle

En aquets artícle l'autor ha volgut ressaltar la idea que:

"mientras se piense que el ideal supremo de la educación es aprender, como ocurre en todas las sociedades tribales, el modelo de repetición memorístico dominará los exámenes y los profesores encontrarán difícil no enseñar pensando en ellos. Igualmente triste es que el modelo de adquisición-información que predomina en la educación, más que el de animar a los niños a pensar por sí mismos, fracasa incluso de acuerdo con sus mismos criterios, ya que constantemente nos quejamos de lo poco que nuestros alumnos paracen saber de la historia del mundo, o de su organización política y económica."

Amb aquests dos artícles he acabat d'entendre la importància que té el fet de formular-se preguntes pel bon desenvolupament del nostre pensament en les primeres edats d'escolarització.

METÀFORA
La fotografia que veureu a continuació expressa molt bé tot el que he après durant aquesta classe.

Amb aquesta imatge vull transmetre la idea que el coneixement es construeix entre tots a través de converses, de formular-se preguntas, d'interaccionar amb els altres o amb el propi medi.  Aquest procés és continu i va dels aspectes més simples i generals (base de la piràmide de la imatge) als més complexos i concrets (última peça de la piràmide de la fotografia).
Per tant, per tots aquests motius he escollit aquest fotografia per expressar metafòricament els meus aprenetatges durant aquesta classe.

5 Octubre - Pràctica 1: La Flor Sorpresa

EXPERIMENT

Durant l'experiment m'he adonat que tenim una capacitat molt elevada de raonment i anàlisi que moltes vegades no fem servir ja que ens quedem amb les explicacions superficials.  

A l'hora d'investigar per grups i trobar resposta a la hipòtesis inicial hem vaig adonar que som molt capaços de donar resposta a preguntes complexes si raonem i debatim amb els altres. D'aquesta manera anem relaborant i modificant les nostres idees inicials per enriquir-nos entre tots i arribar a la resposta correcta.

La veritat no m'imaginava que una simple pregunta ens portés tantes reflexions i explicacions complexes per tal de trobar la resposta.

Em aquesta classe he après un nou concepte: la CAPIL·LARITAT: fenomen físic que en posar l'aigua en contacte amb tubs primets té tendpencia a pujar-hi i ocupar tot l'espai possible. A més a més les MOLÈCULES D'AIGUA tenen tendència tocar-se i moure's entre elles i això fa que tendeixi a pujar pels tubs i ocupar tot l'espai possible.

Em va agradar molt aprendre aquest fenomens ja que els vaig relacionar ràpidament amb la hipòtesi inicial. Va ser com si tot tingués sentit i el millor era que entre tots havíem construït la resposta ampliant i modificant les idees inicials.

ANEM MÉS ENLLÀ

Una vegada ja sabíem la resposta correcta se'ns van obrir nous interrogants ja que amb aquesta pràctica havíem desenvolupat la curiositat per saber i descobrir el perquè de les coses.
Un dels interrogants era: Per què flota la flor i no s'enfonsa?

Rercanr i investigant per la web he trobat informacions interessants: la flotabilitat dels cossos té molt a veuere amb el PRINCIPI D'ARQUÍMEDES que diu que un cos en contacte amb un líquid experimenta una força en vertical que és igual al pes del líquid desplaçat. És a dir, si aquesta força que empeny el cos cap amunt és més gran que el pes del cos aquest flotarà, si és menor, s'enfonsarà.

Un altre aspecte interessant que he trobat és el blog d'un curs de cinquè de primària on es parla del principi d'Arquímedes i s'inclou un vídeo molt interessant sobre com funciona aquest procés de la flotabilitat.

Si cliqueu aquí hi podeu accedir

A més a més he trobat un vídeo sobre un projecte elaborat per nens de primer cicle de primària on investiguen sobre si floten o no diversos objectes.