La classe d'avui ens l'ha fet la Contxita Marquez i ens ha parlat sobre la modelització, és a dir, sobre com els infants construeixen les seves idees sobre un tema en concret. Amb aquesta classe he acabat de ser conscient del que és el model d'esser viu i en què consisteix i com podem aplicar-ho a l'aula. Els exemples que anem veien em serveixen molt per imaginar-me una classe on la ciència hi estigui molt present.
La classe d'avui ha començat amb el plantegement d'una pregunta:
- QUÈ NECESSITEM PER APRENDRE?
- QUÈ NECESSITEM PER EXPLICAR EL QUÈ PASSA AL NOSTRE MON?
Els mestres ho hem de tenir molt present per poder explicar-ho als nostres alumnes, per saber què cal potenciar per tal que els infants aprenguin de manera significativa allò que passa al seu voltant i construeixin aprenentatges i coneixements.
La resposta a aquesta pregunta té tres apartats fonamentals:
1- Tenir ganes de coneixer i emocionar-nos
Cal que els mestres siguin capaços de crear contextos on els infants s'emocionin, s'interessin, es formulin preguntes, actuin i trobin un sentit a allò que estan fent i els ajudi a aprendre, a anar una mica més enllà en els seus coneixements.
Ens ha explicat una situació a l'aula on els infants treballaven aquesta emoció per aprendre:
PORTEM UN CONILL A L'AULA.
Amb els infants fem una conversa inicial per saber què coneixen dels conills. Les idees dels infants fan referència al model d'ésser viu. El mestre ha de saber guiar aquestes interevncions i classificar-les cap a l'aprenetatge de les tres funcions vitals: nutrició. relació i reproducció.
2- Mirar amb els ulls de la ciència
Els mestres hem d'ajudar als infants perquè facin evolucionar les seves idees, la manera de mirar les coses, de pensar sobre elles i de parlar. Han de poder mirar amb món amb ulls de ciència.
Hem d'ajudar-los a fer evolucionar les seves idees generals i quotidianes a idees més específiques amb què es plantegin preguntes.
Els infants poden evolucionar les seves idees cap al pensament científic:
- Diversitat / Regularitat: La ciència vol trobar regularitats a la diversitat.
Per exemple, podem veure si tots els conills fan el mateix, es comporten igual, tenen les mateixes parts... Han d'entendre que malgrat ser diversos tenen regilaritats.
- Canvi / Conservació: Saber que els canvis es produeixen però sempre hi ha alguna cosa que es conserva.
Per exemple, què canvia i què es conserva quan un conill creix? Continua sent el mateix conill?
Podem fer una maqueta dels canvis que va patint el conill des que neix fins que es fa gran.
- Macro / Micro: Relacionar que passa dins del cos d'un ésser viu quan fa una acció externa com caminar.
Macro: coses que estan passant: per exemple nadar.
Micro: mirar interiorment què està passant al nostre cos quan nadem.
Per exemple, quant els conills es mouen que passa al seu interior?
- Dins / Fora: Plantejar-nos què entra a un ésser viu i què surt.
Per exemple: què li entra a un conill? Què passa a dins amb el menjar?
1- Cada nen dibuixa el que entra i el que surt de l'elefant.
2- Dibuix col·lectiu on posem la nostra hipòtesi.
3- Ens preguntem, això serà real?
4- Busquem informació a llibres per saber-ne més. Cada grup d'infants pot buscar un aspecte en concret i després ho compartim. Sempre hem de partir de la motivació d'aquell grup d'infants.
- Continuació / Discretització: Hi ha canvis continus que per aprendre'ls va fer fer-los per parts (discrets).
Per exemple, les estacions de l'any ja que així els infants poden observar els canvis i vivenciar-los en cada moment. Si els expliquem directament les 4 estacions no les entendran ja que no les han viscut.
- Abans / Ara / Després: Tenir en compte el temps, els períodes i els canvis que comporten.
Per exemple, en el cas del conill que creix hem de tenir en compte com era abans, com és ara i així poder anticipar com serà en un futur. Així entendrem millor el procés de creixement. Per entendre més aquest procés podem recullir de manera fotogràfica o amb dibuixos com és l'animal en cada moment.
- Aquí / Allà: Idea d'espai.
Per exemple: on estava abans allò que s'ha transformat en pollet?
Moltes d'aquestes idees es treballen conjuntament a l'aula ja que són conceptes que estan relacionats i tracten un mateix aspecte des de diferents perspectives.
3- Imaginar i representar
Els infants han de ser capaços de buscar respostes, representar-les i explicar-les als seus companys. Ells mateixos han de veure la importància que té explicar les coses als altres ja que així tots aprenenm de tots. És essencial que com a mestres valorem molt positivament allò que els infants fan, aprenen, diuen i són perquè s'adonin que són un més de l'aula i que el tenim en compte.
Tots aquests passos ens han de conduir cap a la modelització de les idees dels infants, cap als models evolutius que s'han de fer cada vegada més complexos a través de manipular materials, formular-se preguntes per trobar una resposta i interactuar amb els altres per fer evolucionar allò que sabem. La interacció ha de ser com una xarxa on tots participem utilitzant diferents llenguatges per tal que els infants construeixin coneixement.
No és recomenable la interacció triàdica: (pregunta/resposta/avaluació) ja que és la mestra qui controla i centra la conversa i no deixa opció als infants perquè interactuin entre ells i s'ajudin els uns als altres a aprendre de les idees dels altres.
Crec que ha estat una xerrada molt interessant que ha acabat de completar les explicacions del David i m'ha clarificat moltes idees clau en el procés d'ensenyament del model d'ésser viu. A més a més, ens ha mostrar moltes idees pràctiques per fer a l'aula amb els infants, cosa que m'ha ajudat molt a imaginar-m'ho.
D'aquesta classe em formulo una pregunta:
Com un mestre pot motivar a un infant perquè participi a una conversa sense forçar-lo?
Com fomentar un ambient de diàleg a l'aula?
Com ha de ser aquesta comunicació per tal d'afavorir l'aprenentatge?
ANEM MÉS ENLLÀ
D'aquesta classe m'he formulat unes preguntes sobre la comunicació a l'aula i he decidit buscar informació per la web i he trobat un document de la Universitat de Lleó que parla sobre aquest tema anomenta La Comunicació en el Aula.
El document exposa una sèrie d'idees molt útils per fomentar una bona comunicació pels infants.
A les aules es donen dos situacions pel que fa el diàleg: hi pot haver per excès o per defecte.
- Si hi ha per excès: els mestres es converteixen en interrogadors o sermonadors. Els infants acaben no escoltan allò que diuen o els ignoren.
- Si hi ha per defecte: els infants no poden expresar allò que pensen i no se senten lliures a l'aula. No hi ha opció a negociar el que diu el mestra és el que val.
Un altre element molt important en el diàleg són els silencis ja que serveixen i donen temps a l'altre per entendre el que s'ha dit i pensar què vol contestar.És a través dle diàleg que mestres i alumnes es coneixen millor, les seves opinions i la capacitat de transmetre els seus sentiments. A més a més, amb el diàleg es treballa la capacitat d'escoltar i s'adonen que és necessari saber què diu l'altre per poder-li contestar.
El diàleg ha de respectar les rèpliques ja que els altres no han de pensar com nosaltres, amb el diàleg els infants s'adonen que hi ha infants que no pensen com ells però això no ha de ser motiu de discrminació sinó que s'ha de tolerar, s'ha de ser asertiu i s'ha de tenir capacitat per reconèixer els errors propis no només els dels altres.
Hi ha una sèrie de factors que faciliten aquest diàleg com ara: valorar les intervencions dels infants, l'empatia, l'esciolta activa tant del que parla com del que escolta, crear un clima emocional que afavoreixi aquesta comunicació, etc.
Però també tenim factors que dificulten aquesta comunicació com ara les preses dels mestres per acabar les feines, la impaciència que tenen molts mestres ja que volen saber immediatament la resposta a alguna pregunta i no deixen temps als infants perquè reflexionin sinó que són ells qui donen les respostes, etc. Segons com organitzem la comunicació a l'aula tenim dos tipus de mestres:
- Mestres autoritàris: tenen por de perdre el control de la situació i es comuniquen cridant, donant ordres o amenaçant. No tenen en compte les necessitats dels infants.
- Mestres que fan sentir culpa: tenen interès perquè els infants sapiguen que ells són els més llestos i amb més experiència. Utilitzen el llenguatge en negatiu, infravalorant les accions o actituds dels infants. Frases com: "No corris que cauràs", "Veus ja et deia jo que així no sortiria bé". Són frases que tots els mestres han utilitzat algun cop.
- Mestres que treuen importància a les coses: treuen importància als problemes dels infants perquè pensen que els seus són més importants. Frases del tipus: "No et preocupis que demà segur que juga amb tu" que tenen l'objectiu de relaxar l'infant es perceben com un rebuig per part de l'adult.
- Mestres que donen conferències: utilitzen molt les paraules: Hauries de, que volen ensenyar a l'infant en base a la seva experiència sense deixar opció a l'error.
Si voleu saber-ne més, cliqueu aquí i podreu accedir al document complet.
METÀFORA
La imatge que hi ha a continuació reflexa molt bé una idea molt important que crec que és bàsica per un bon aprenentatge tant a parvulari com a la resta de nivells:
Aquesta imatge expressa per a mi la comunicació en xarxa que crec qe és bàsica en un aula d'infantil.
Tots les membres de l'aula tenen opinions diferenciades sobre un tema que poden coincidir amb les d'alguns companys (els diferents colors expressen la diversitat d'opinions), i que a través de les interaccions van construint els coneixements, els aprenentatges ajudant-se els uns als altres, fent evolucionar les seves idees i creant aquesta xarxa d'interaccions que connecta les idees de tots de manera que formen una comunitat d'aprenentatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario