Avui a classe hem conegut l'experiència d'una companya que va treballar com a tutora d'una classe de P4. Ens ha explicat la seva experiència amb la docència de les ciències a una escola que estava innovant les metodologies amb què treballaven. Volien encaminar la metodologia cap al constructivisme i van optar pels racons deixant de banda les fitxes. El problema és que no tots els mestres eren capaços de seguir al 100 per 100 tot el que implicava aquesta nova metodologia per racons.
La nostra companya, la Laia, es va plantejar l'educació d'aquests infants i tot i que no tenia molt clar el QUÈ havia d'ensenyar va pensar que el COM era el més important i es va plantejar l'objectiu de crear una comunitat on tots els infants es sentissim inclosos i que eres importants dins del grup. Un altre aspecte que la Laia valorava molt era l'emoció dins del grup ja que els nens havien de sentir confiança per expressar allò que sentien i nconnectar les seves emocions amb allò que feien. Crec que és vital aconseguir això i la Laia a base de treballar amb els infants individualment i també en grup ho va aconseguir. A partir d'aquí ja podia treballar amb els infants continguts més acadèmics ja que la base estava construida.
El problema que va tenir la Laia va ser que l'escola, tot i tenir la intenció d'innovar en les metodologies, seguia demanant una rígidesa i uns ritmes estàtics als mestres pel que fa als hàbits i les normes a l'escola d'una manera desmesurada. Ens ha explicat un cas d'un nen amb problemes emocionals a qui ella donava una mica més de marge ja que entenia la seva situació: deixava que es mogués si ho necessitava. Els altres nens de la classe no es queixaven ja que comprenien la situació de l'infant. Aquest fet em va sorprendre ja que des de la meva visió com adulta comprenc la justicia com tractar a tots per igual però ara veig que la veritable justícia és tractar a tots segons les seves necessitats. Crec que en aquest cas és més important que l'infant construeixi el seu coneixement a que sevgui amb les cames creuades.
Tot i aquest exemple els mestres d'avui dia donen més importància als "bons hàbits" que a construir coneixement o connectar amb les emocions dels infants. És a dir, se segueix iguial que fa 20 anys. L'educació no avança, no s'adapta a les necessitats de la nova societat i això té perills ja que no hi ha reflexió ni dels mestres ni dels infants de l'aula i per tan no hi ha possibilitat de canvi. Crec que les noves generacions de mestres tenim la responsabilitat de millorar l'educació i adaptarla a la societat. Si que hem de garantir unes bases de respecte per tal que la classe avanci correctament i tots puguin intervenir de manera lliure expressant allò que pensen.
La Laia va tenir problemes amb l'escola ja que la seva actitud a l'aula distava molt de la que demanaven des del claustre molt més rígida i autoritària. Però sobretot va tenir problemes amb la seva paral·lela ja que no recolzava les seves idees. La Laia tenia moltes ganas d'innovar i preparar activitats bones i correctes pels infants i això requeria molta feina i dedicació per part del professorat i la seva paral·lela no estava disposada a treballar tant si amb les antigues activitats ja omplia el calendari i no havia de treballar tant. Com veiem aquesta mestra no compartia la il·lusió, les ganes i la motivació de la Laia. Considero que la feina d'una mestra no s'ha de pensar sinó que s'ha de sentir, hem de tenir la voluntat de fer allò que és millor pels nostres infants encara que requereixi temps, dedicació, discussions entre els mestres i moltes moltes reflexions ja que aquesta és la nostra feina. Crec que el millor mestre és aquell que s'emociona amb la seva matèria que l'apassiona ensenyar-la i que transmet aquesta passió i aquest interès als seus alumnes ja que si hi ha motivació l'aprenentatge està assegurat.
Finalment en David ens ha acabat d'exposar unes idees claus que no hem d'oblidar quan siguem mestres ja ´que és vital per una bona tasca docent:
- Actualment i des de fa molts anys existeix una visió de l'aprenetatge com si fos un bloc objectiu. Cada mestre dóna als seus alumnes un trosset d'aquest bloc per tots per igual. Però el constructivisme no és això, és un pas endavant ja que el coneixement es construeix entre tots, entre tota la comunitat.
- Els mestres hem de vigilar amb el que trasmeten als nostres alumnes ja que aquests acaben sent allò que nosaltres creiem o pensem d'ells. No es tracta de tenir la mateixa actitud amb tots sinó donar a cada infant allò que necessita ja que això porta a què els altres infants acceptin i interpretin aquestes necessitats.
- És important que cada mestra faci un treball introspectiu Qué estic mostrant als meus alumnes? D'aquesta manera reflexionaré sobre la meva tasca per tal de millorar-la.
-Una cosa és aprendre uns hàbits per treballar correctament a l'aula i una altra que els infants estiguin asseguts a terra amb les cames creuades. No generem autonomia si els obliguem a estar en aquesta posició
A partir d'aquí els mestres ens hauríem de formular una pregunta molt important per la nostra bona tasca docent:
Com monto jo el començament de la jornada escolar perquè les coses sorgeixin de manera més o menys natural?
Si els nens saben que a l'escola passen coses interessants per ells estaran més predisposats a treballar i més motivants per aprendre i donar resposta a la seva curiositat.
AL LABORATORI...
Avui hem parlat sobre el conte de la Rinxols D'Or i entre tots hem pensat quines possibilitats de treballar la ciència teníem amb aquest conte. Hem pensat moltes possibilitats que jo no era ni conscient que tenia aquest conte i m'ha sorprès que se'ns acudissin tantes.
- Treballar sobre la pregunta: On van a parar els cereals que es menja la rínxols d'or? En aquesta activitat podríem donar als infants la silueta de la rínxols d'or perqè dibuixin quin camí creuen que segueixen els cereals. Després anirem orientant la pràctica cap a la idea de tub digestiu, deglució i tot el que està relacionat amb la nutrició.
- Treballar també la temperatura: És veritat el que diu el conte, que l'últim got sempre està calent? Aniriem provant amb tres gots iguals de tamany diferent i els ompliriem amb aigua ben calenta fins a dalt, posaríem un termòmetre per anar mirant quin got es refreda abans. Faríem prediccions, anticiparíem i després comprovaríem amb els gots.
- Treballar també els ossos: quin és el seu hàbitat, s'assemblen a nosaltres, són tots iguals i fer una connexió amb el model d'ésser viu. Sobretot fugiríem de l'estereotip de l'ós.
- Treballar el pes a partir d'una pregunta: Pesem més quan acabem de menjar? Portaríem una bàscula a l'aula i ens pesaríem abans i després d'esmorzar per fer la comprovació. Farem prediccions, anticipacions i comprovar a través d'una bàscula. És important introduir aquests instruments per fomentar el pensament científic dels infants.
M'he adonat que si reflexionem podem arribar a treballar temes molt profitosos amb els infants fruit d'un conte que els motiva. Podem posar-nos les ulleres de la ciència i treballar com a científics amb instruments concrets cosa que motivarà molt als nostres infants i donarà un sentit a la pràctica escolar.
ANEM MÉS ENLLÀ
Crec que la classe d'avui està molt lligada a la lectura de l'Anna Gené anomenada Aprendre i ensenyar ciències a l'educació infantil i primària. Pensaments i teories que orienten la nostra pràctica.
Ara exposaré les idees que considero essencials i connecten molt amb els temes tractats a la sessió d'avui:
- El saber és dinàmic i està en constant canvi. Per aquest motiu hem de confiar més en el camí que no pas en la meta a assolir. Els errors caracterítzen l'aprenentatge humà i ajuden a fer evolucionar les nostres idees. Això provoca incertesa ja que no hi ha un aprenentatge acabat per ensenyar. L'aproximació al pensament científic és l'aproximació a entendre que el saber és quelcom inacabat.
- La fragmentació del saber dificulta la comprensió del món i de nosaltres mateixos ja que aprenem les coses parcel·lades i no les connectem.Mai serem persones flexibles i obertes si no entenem que tot està connectat entre si i té un sentit complet.
- El saber ha de ser democràtic basat en converses, compartint el que sabem discrepant allò que no ens sembla correcte, fer propostes orientades a compendre el món que ens envolta i si cal modificar allò que teníem pensat ja que no funciona. Per tant desmitifiquem la idea que el saber està en possisió d'uns quants per entendre que el saber circula i tots podem decidir no hem de fer sempre allò que ens diuen els experts. Hem d'educar a ciutadants lliures, amb criteri de decisió que puguin fer front als problemes que es trobin a la seva vida.
- El pensament científic permet mirar el món amb ulls diferents, posar solució als problemes de la vida a l'aula i investigar sobre l'origen d'aquests problemes. La ciència ajuda a conèixer el món, a posar-li nom a pensar i a explicar els fets que anem descobrint. Relaciona la realitat, el llenguatge i el pensament. També ens ajuda a ordenar el món on vivim, a crear regularitats i estimular la capacitat creadora.
- Els coneixements científics s'han d'estructurar. Nomes adquirim coneixements quan som capaços de connectar-los amb allò que ja sabem i construim estructures que ens faciliten la relació i la interpretació del nostre saber. Els infants construeixen xarxes lògiques d'allò que van aprenent per interpretar el món i a vegades guiats pel sentit comú cometen errors. Nosaltres com a mestres hem d'intentar connectar tots eks aprenentatge per tal que trobin un sentit complet a aquells fets. A més a més, ens hem de guiar per l'experimentació i fomentar la creació de models senzills que connectin amb la vida quotidiana dels infants. Començaran a construir estructures correctes des del punt de vista cientñific que al llarg de la vida aniran ampliant i enriquint.
- Els infants han de ser científics quan treballen ciència a l'escola: han de mirar amb ulls de la ciència comprenent el món tal com és. El fet de ser científics implica observar d'una manera profunda diferents fets, interrogant-nos sobre el perquè de les coses, meravellant-nos amb allò que anem descobrint i sentint-se immersos en aquest món. Tot això ho podem generar a partir del joc exploratori: dirigit, autònom, personal o col·lectiu. A infantil el joc té un paper fonamental en el desenvolupament del pensament cientñific. Un joc precidit per un problema suposa l'ús d'un llenguatge i pensament singular com els condicionals, el diàleg, les negociacions, etc. El llenguatge es construeix mitjançant la pràctica de comunicar allò que s'està fent, descobrint i comprenent.
- Perquè un infant aprengui ha de desitjar-ho i aquest desig ve condicionat per l'actitud del mestre.
Crec que aquestes idees reforcen molt el que hem tractat avui a classe i m'han ajudat a reflexionar sobre la tasca d'un bon mestre que vol formar a ciutadants no a súbdits.
METÀFORA
La imatge que hi ha a continuació expressa la idea que volem educar a infants que decideixin per ells mateixos, que no tinguin por de dir la seva i que lluitin per defensar allò que creuen d'una manera pacifica i dialogant.
Aquest és el món que desitjo, on tots poguem ser lliures sense perjudicar als altres, que reflexionem sobre allò que fem, volem o desitgem i lluitem per aconseguir una vida millor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario