A la classe d'avui hem parlat sobre com ha de ser una aula d'educació infantil per promoure la comunicació, per emocionar-nos, per aprendre col·lectivament, per parlar i actuar mentre ens posem d'acord per entendre el món. La base d'una bona aula és que fomenti la COMUNICACIÓ.
L'aula ha de ser una una història on tot esdevé a l'hora.
Tots els aprenentatge estan lligats ja que quan treballem un aspecte de manera directe alhora n'estem treballant molts més indirectament. Un bon mestre ha de saber aprofitar aquesta dimensió transversal de l'ensenyament i provocar interessos en els infants procurant que l'entorn sigui un espai adequat per investigar, parlar o comunicar.
Com a bons mestres hem de tenir molt clar que APRENDRE no vol dir memoritzar i repetir com lloros allò que ensenyem, sinó que aprendre vol dir COMPENDRE, i això requereix un temps per tal de dur a terme els processos reflexius i treure allò que els infants pensen, volen o desitgen. Lamentablement, molts mestres volen agilitzar els aprenentatges dels infants i no entenen que el temps és clau per un bon aprenentatge.
L'educació en general està basada en la repetició i memorització i no tant en la comprensió i, per aquest motiu, l'educació al nostre país és poc qualificada.
Per tal de treballar diverses àrees amb l'estudi de les ciències la mestra acondicionarà l'aula amb elements que fomentin el treball transversal d'aquestes àrees, com per exemple:
- Incloure llibres de recerca per treballar la lectura
- Racons d'experimentació i murals a l'aula on treballem ciències i escriptura
- Estris científics i converses col·lectives per fomentar la comunicació i la reflexió entre tots
- Dibuixos on els infants representin les idees que tenen sobre un fet per acabar de fixar els aprenentatges adquirits.
- El clima i l'ambient relaxat i de respecte
- Els materials que es proporcionen
- L'organització de l'espai
Tot això partint sempre d'una pregunta, d'una inquietud generada de manera significativa que ens permeti experimentar i investigar sobre ciències, sobre el model d'ésser viu.
L'aula ha de ser una comunitat d'aprenentatge on tots aporten les seves idees per tal d'anar construint l'aprenentatge a través de la comunicació: Anem més enllà de la inducció.
L'aula ha de ser un lloc adequat on els infants puguin PENSAR/EMOCIONAR, ACTUAR/CREAR i COMUNICAR/CONTRASTAR
Amb aquests tres passos ciclics els infants compleixen les seves inquietuds i poden aprendre. Quan partim dels processos inductius, de l'experiència dels infants sobre un tema en concret la motivació està assegurada i amb això tenim ja la base per poder aprendre, ja que la motivació va lligada a l'emoció que porta implicita la motivació.
A l'hora d'aprendre partirem de l'observació però abans d'observar haurem de PENSAR què volem observar, què busquem. Organitzarem les observacions segons un tema en concret, una pregunta o inquietud. Hem de tenir en compte que no només observem pels sentits sinó també per les experiències i idees prèvies que tenim sobre aquell tema per aquest motiu és important COMPROVAR les nostres idees prèvies per tal de fer-les evolucionar a través de experiments o converses col·lectives. Quan fem converses és molt important l'emoció, sentir que les nostres idees són valorades i donar un sentit a allò que estem tractant.
Per contrastar les nostres idees una manera és l'experimentació que és una eina molt valuosa per l'aprenentatge ja que implica l'emoció i una altra la documentació que l'afavorirem amb una aula que dispongui de molts recursos on trobar informació.
És molt important que la mestra tingui una INTENCIÓ en totes les activitats que proposa ja que determina el que facin els infants. No és el mateix investigar i treballar perquè les fulles canvien de color i cauen a la tardor que pintar-les amb els colors típics que donen les pròpies mestres per decorar la classe i que quedi ben maca. Si només actuen sense reflexionar no hi ha aprenentatge ni desenvolupament del pensament científic. El que afavoreix aquest pensament és investigar, experimentar, conversar i interpretar el que diu l'altre: mirar si té relació amb el que jo pensava, si m'aporta alguna cosa, etc. Si donem respostes exactes i no explicacions generem emocions i valors que relacionats amb ments tancades i inflexibles.
La vida a l'aula ens ha d'ajudar a ser millors persones.
Durant aquesta classe m'he formulat algunes qüestions com:
- Com pot saber la mesta que tots els infants estan seguint les converses i construint aprenentatge quan hi ha infants que pel seu caràcter no acostumen a participar ni dir la seva?
- Com podem generar una motivació en infants que no acostumen a estar motivats per temes de ciències?
ANEM MÉS ENLLÀ
Cercant per la web he trobat un artícle molt interessant que parla sobre com ha de ser una aula de ciències a l'escola infantil i primària. Pertany a la revista Cuadernos de pedagogia nº379 Maig de 2008. Es titula L'aula de ciències amb suport amb suport TIC a infantil i primària.
Es tracta d'un document que recull un projecte engegat al curs 2005-2006 per la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de ser una oportunitat d'actualització didàctico-científica pel professorat. Segons aquest document, l'aula de ciències ha de ser un entorn destinat tant a professors com a alumnes. Ha de disposar de recursos materials per utilitzar dins i fora de l'aula: tant els d'ús quotidià com els específics de laboratori i eines TIC. Aquests recursos materials són molt versàtils, variats i es poden destinar a diferents usos i situacions contextualitzades. Però només amb els recursos no podrem actualitzar la tasca docent, cal una implicació i renovació pedagògica per part de tot el professorat per la gestió de l'aula i la utilització dels recursos. Els mestres hem de reflexionar sobre la pràctica docent i el rol que vol establir a l'aula i a la comunitat educativa. L'aula ha de ser un espai creatiu per construir aprenentatge tant alumnes com professors. Per desenvolupar l'aula de ciències i la renovació pedagògica el mestre s'ha d'entendre com a aprenent, que no ho sap tot i que amb ajuda dels alumnes pot construir coneixement i ajudar als infants a trobar un equilibri entre pensar o experimentar i comunicar. Interactuant entre tots mestre i alumnes podrem construir aprenentatge.
Un altre factor important és compartir amb altres mestres les tècniques, els recursos i les activitats que dónen un bon resultat i un aprenentatge significatiu pels infants. D'aquesta manera entre tots podrem millorar la nostra tasca docent i adonar-nos dels nostres errors i sobretot ens ajuda a la nostra autorregulació. Sempre hem d'autorregular la nostra actuació a l'aula: observar que cal millorar i que cal potenciar.
Trobo molt interessant aquest artícle ja que resumeix molt bé els temes tractats a la classe d'avui i llegint-lo he acabat de relacionar els diferents conceptes.
Si voleu saber-ne més sobre l'article, cliqueu aquest enllaç.
METÀFORA
Crec que la imatge que trobareu a continuació reflexa molt bé tot que hem tractat a l'aula i que considero imprescindible per l'aprenentatge a l'escola:
A la imatge anterior observem unes peces de trencaclosques que per a mi representen els infants d'un aula i el seu mestra. El trencaclosques final seria l'aprenentatge adquirit. No importa tant el resultat del trenaclosques sinó el procés que se segueix fins a construir-lo. Cada membre de aporta la seva visió (per aquest motiu les peces són de diferents colors), el seu punt de vista sobre el tema i entre tots mica en mica anem construint aquest trencaclosques a base d'investigar, explorar, experimentar, compartir, comunicar i evolucionar les nostres idees inicials cap al coneixement.
No hay comentarios:
Publicar un comentario