Dilluns 13 de desembre de 2010

NOUS CONCEPTES
La classe d'avui ha començat amb unes frases que unes companyes de l'aula han escrit als seus blocs i que ens han fet reflexionar sobre la tasca com a mestres i tot el que anem aprenent:

• Hem de tenir en compte que la simple experimentació no és suficient, però li hem de donar la importància que es mereix.
• Hem d'aprofitar el que saben els nens per anar més enllà.
• És important la comunicació amb els pares.
• No hem de demanar com a deures allò que no dóna temps a fer a l'escola.

Crec que són molt bones reflexions que expressen tot el que anem aprenent i el camí que estem seguint com a mestres. Totes les reflexions anteriors són importants ja que parlen sobre les metodologies que la mestra ha de seguir per tal que l'infant aprengui i doni sentit a allò que es fa a l'escola. Clar està que no hem d'oblidar-nos de les famílies ja que si elles no fan una continuitat a casa del que l'escola fa l'aprenentatge és menys significatiu i poc coherent. A més a més, la mestra no ha de mirar tant el que li falta per fer sinó el que ja ha fet i el que els infants van assolint sempre a través de experimentar-ho individualment. Aquesta experimentació ha d'anar lligada a assolir un objectiu concret per tal de guiar l'aprenentatge dels infants.
El fet de formular aquestes reflexions i pensar sobre elles és un indicador del model de mestra que volem ser: una mestra que reflexiona sobre la seva tasca per tal de millorar-la, adequar-la al seu grup d'infants i promoure un aprenentatge experimental on els nens vivenciïn allò que se'ls vol ensenyar.

Després d'aquestes reflexions grupals, el David ens ha mostrat una experiència escolar d'una escola de Riells que treballen seguint el model d'ésser viu. Tot i això, aquesta experiència no tracta amb animals o plantes sinó amb ells mateixos i, crec que el fet que ells siguin els protagonistes fa que aquesta experiència sigui molt potent pel que fa l'aprenentatge de les ciències. El projecte s'anomenava:
Mares i fills/es de la nostra classe
Aquesta experiència està pensada per infants de 3 a 5 anys i parteix de dos grans blocs:

1. El PEC de l'escola ja que es tracta d'un document important per l'escola on es recullen tots els trets ideològics i metodològics en què els mestres es basen per elaborar les seves activitats. En aquesta escola el PEC recull el tret següent: "és una escola que busca compartir un llenguatge per parlar de forma clara, sincera i respectosa per desenvolupar la capacitat d'expressar i compendre els propis pensaments i els dels altres amb un llenguatge concret". És molt bo que els mestres treballin seguint la metixa línia ja que d'aquesta manera any rere any els infants treballen metodologies semblants amb objectius comuns que donen a les activitats i projectes un sentit més coherent.
2. Un treball periodístic del Bru Rovira que es basa en una exposició sobre diferents maternitats del món. Aquesta exposició recull fotografies de mares i fills de tots els indrets del món, on tot i les diferències culturals la relació mare-fill és sempre la mateixa. A continuació en podeu veure unes quantes: 

Tot el projecte fomenta la conversa per tal de compartir els llenguatges i parlar de forma clara com està expressat al PEC. Els infants fan una observació de els forografies i parlen sobre el que veuen a les fotografies, que senten sempre partint de les seves experiències prèvies i la seva imaginació. Fruit de la conversa en treuen conclusions i la mestra els proposa una pregunta per tal que reflexionin:
                                  Us cuidaria igual la mama que una senyora del carrer?
Cada infant escull una imatge i explicarà a la resta de companys una història imaginada que girarà entorn d'aquesta imatge. El resultat va ser que a aquesta història van aparèixer idees parlades a la conversa, per tant podem observar que els ha estat significativa i li han trobat un sentit ja que estan aplicant els temes de les converses a les seves històries. D'aquesta manera tots aprenen de tots ja que un cop finalitzada la conversa els altres infants i la mestra diuen que els ha semblat la conferència, com ha parlat l'infant, si els ha semblat interessant, etc. D'aquesta manera els infants han d'acceptar les crítiques tan positives com negatives i trobo que és bo sobretot començar a acceptar els nostres errors a aquestes edats. Clar està que la mestra ha de contraposar les crítiques dels infants i valorar l'esforç per tal que cap infant se senti ferit o atacat.
Més endavant cada infant de l'aula fa una fotografia a un altre amb la seva mare. Primer han de pensar quin lloc els agrada més per fer-se la fotografia. D'aquestes fotografies sorgeix una conversa sobre el paper de les mares: com els cuiden, com són les seves mares i com els tracten. Trobo molt encertat fer converses espontànies sobre allò que es va treballant ja que així reflexionem entre tots i li donem un sentit.
També van a una exposició sobre infància i sorgeixen preguntes sobre la maternitat com: les plantes tenen mare? les nostres mares també tenen mare?
Per respondre a aquestes preguntes busquen informació i pregunten a les famílies. D'aquesta manera també les fan participar en el projecte. Creen una llibreta en blanc on els mares escriuen com és la seva mare i posen fotografies en blanc i negre de les quals també se'n pot parlar. També fan una exposició pels pares per tal que vegin allò que s'està fent i participin per acabar de donar sentit al projecte.
També fan converses i representacions sobre què faré amb el meu fill quan sigui mare o pare?
Per acabar pengen tota l'experiència en un blog per tal de facilitar la comunicació amb les famílies i elles opinen de com ha sortit el projecte i els infants els donen les gràcies.
Per tancar el projecte fan un dibuix del que més els ha agradat del projecte i en parlen per acabar de construir els aprenentatges entre tots.

Trobo que és un projecte molt interessant que juga amb les emocions dels infants i per aquest motiu és molt potent a nivell d'aprenentatge. A més a més és transversal ja que treballa moltes àrres i llenguatges. A més a més, situa als éssers humans com a mamífers, cosa que podem relacionar amb el model d'ésser viu. Ens pot ajudar a compendre com ens reproduim, com creixem (algun dia serem mares i pares), etc.
Però sobretot el més important d'aquest projecte i que el fa tan ric, és la reflexió de les mestres ja que cada activitat està pensada i reflexionada i té un motiu d'aprenentatge que la mestra té molt clar. Si que hi ha certa flexibilitat però es té molt clar l'objectiu i el significat de cada activitat.

També hem parlat sobre un possible projecte que es podria fer derivat d'aquest sobre la genètica.
Què ens fa iguals i què ens fa diferents?
Podem treballar el reconeixement d'un mateix i dels altres. Podem fer comparacions d'ulls, boca, nas i veure si s'assemblen als del papa o de la mama.
Podem treballar l'alçada amb cintes mètriques i enganxar-les a la paret per observar les diferències com si fos un gràfic de barres.
També comparar el número de peu actual amb la sabata de quan erem bebés, deixem impremtes de mans, peus i observem quines són més grans, etc.

En definitiva veiem que són projectes que treballen diferents àrees però que se centren en les ciències conectant, sobretot, amb les emocions i la motivació dels infants que és l'eina més potent per l'aprenentatge. I tot ho hem d'elaborar reflexionant què volem treballar i com ho podem treballar per fomentar l'interès dels infants i perquè treballar aquell aspecte és important per ells, per construir coneixement.
La reflexió i els canvis per millorar la tasca docent són la base d'un bon mestre.

ANEM MÉS ENLLÀ
Per ampliar la informació m'interessava buscar informació sobre el treball de Bru Rovira sobre Maternitats ja que trobo que és un tema molt maco per treballar amb els infants.
Al diari ADN he trobat un vídeo on es veu l'exposició al CaixaForum i en Bru Rovira parla sobre la seva experiència. Trobo que és molt interessant de veure. A més a més, l'exposició va acompanyada de dibuixos que han fet als infants a les diferents escoles de Catalunya.

Si voleu veure el vídeo feu clic AQUÍ

A més a més buscant pel youtube he trobat aquest vídeo que és molt interessant sobre l'exposició. És molt emotiu i retrata molt bé el que Bru Rovira volia transmetre amb aquest treball.





METÀFORA
El treball de Bru Rovira m'ha inspirat ja que tot i els obstacles que ha viscut per elaborar aquest recull de fotografies finalment l'ha enllestit i ensenyat al món i m'ha fet reflexionar sobre com ha de ser l'educació. Crec que hem de lluitar per un món millor i això ha de començar des de l'educació ja que si des de petits els fem veure la importància de refelxionar sobre els coses abans de decidir-te a realitzar-les.
La imatge que hi ha a continuació expressa aquesta idea de saltar els obstacles per arribar a una situació millor.

Com un montanyista ha de superar trams dificils, les mestres també ja que no tots els memebres que treballen en l'educació ens faciliten el camí, però tot i això hem d'esforçar-nos i lluitar per aconbseguir millores i aportar el nostre gra de sorra a la millora del món.