A la classe d'avui he conegut un nou model d'ensenyament de les ciències:
EL MODEL SOCIOCONSTRUCTIVISTA
Es tracta d'un model que enten el coneixement com una construcció no com una transmissió. És a dir, els coneixements es van elaborant entre tots els membres del grup que formen una comunitat cultural i social a partir de les interaccions entre la mestra i els infants i entre els mateixos infants. Els alumnes han de sentir que allò que s'està aprenent té sentit per ells, els motiva.
En l'aprenentatge de les ciències és molt important formular-se preguntes per investigar entre tots i trobar una resposta.
- ELS MESTRES
Hauran de montar històries a l'aula per engrescar als infants, perquè es formulin aquestes preguntes sobre allò que ens envolta i assegurar el seu aprenentatge.
Els mestres hauran d'intentar montar històries que siguin motivants, que portin a la reflexió i a la formulació de preguntes i tinguin un sentit pel grup classe.
Per exemple: Una mestra pot montar racons de joc perquè els infants experimentin. Però si no hi ha una pregunta prèvia els nens van perdent l'interès. En canvi, si plantegem una pregunta entre tots i després han de trobar la resposta a través d el'experimentació el treball de ciències és molt més ric.
Els passos que s'haurien de seguir durant un experiment de ciències són els següents:
1. A través d'una conversa ens formulem una pregunta sobre un tema significatiu pel grup.
2. Experimentem i investiguem de manera individual i col·lectiva per trobar respostes.
3. Raonem allò que hem fet i les respostes que hem trobat. Intetem vincular aquells raonaments amb la hipòtesi inicial.
4. Fomentem la comunicació i aprenem els uns dels altres a través de l'escolta ja que els comentaris dles companys ens poden ajudar a relaborar les nostres idees inicials i d'aquesta manera que evolucionin contrastant el sentit comú i fent-lo avançar.
5. Tot aquest intercanvi està ple d'emocions: els infants se senten integrats al grup. Les emocions són la clau per l'aprenentatge en aquests primeres edats.
6. Finalment arribem a una resposta correcta entre tots i resolem la hipòtesi inicial.
Els mestres hem de tenir molt clar una qüestió que he aprés avui i que considero que és de vital importància per la nostra tasca com educadors:
Ensenyar no vol dir necessàriament que els infants aprenguin
Com a mestres hem de disenyar activitats on els infants se sentin protagonistes, trobin sentit a allò que estan realitzant i puguin satisfer la seva curiositat i les seves ganas d'aprendre més. Per aquest motiu la mestra ha de tenir molt present les necessitats dels infants i les seves característiques per idear activitats on tots aprenguin realment segons el que necessiten.
Crec que la millor forma és partir dels interessos personals dels infants ja que d'aquesta manera assegurem la seva motivació i el seu interès.Les activitats han de ser significatives i funcionals pels infants no pel mestre.
- LA IMPORTÀNCIA DE FORMULAR PREGUNTES
Les preguntes obren als infants diferents interrogants que els fan reflexionar i raonar sobre allò plantejat a l'aula i els mantenen la ment activa i reflexiva. A través de les preguntes el mestre pot saber a quin nivell estan als seus alumnes i què cal reforçar. A més a més, els infants podran resoldre els seus dubtes, conversar amb els altres, donar a conèixer els seus interessos i trobar respostes interessants que els permetin aprendre i anar més enllà.
A tot això se'm planteja unes preguntes:
- Que podem fer amb un nen que no es formula mai preguntes ja que no mostra interès per les activitats proposades?
- Com fem perquè els infants entenguin que allò que diuen no és correcte sense que acabin fustrant-se?
ANEM MÉS ENLLÀ
Consultant a la web he trobat un artícle molt interessant sobre la importància de formular preguntas per poder aprendre: Preguntar para aprender.
L'autora és Lucia Ávila Santana: una mestra de la Universitat Autònoma de Mèxic.
Si cliqueu aquí podreu accedir al seu artícle
Segons aquesta professional de l'educació les preguntes ja des d'edats primerenques són el vehicle de comunicació amb l'exterior: per coneixer, entendre, representar i transformar el medi que ens envolta. Les preguntas són la base de l'aprenentatge i la construcció dels nostres coneixements.
Aleshores, si sabem tot això per què les escoles no entenen que les preguntes són l'expressió que tenen els nens per transmetre el seu desitg de conèixer? per què els mestres les intenten evitar o no diexen als infants expressar-les?
L'interès dels infants és vital per donar significat a les activitats i perquè les aprenguin ja que ningú pot aprendre res que no l'interesi saber. Però si pensem un moment arribarem a la conclusió que si els infants no tenen permís per preguntar, quan els deu interessar allò que se'ls explica? la resposta és fàcil no els interessa res.
Si els mestres donem als infants coneixements acabats (dades, fets, processos...) i ells els memoritzen, no estarem atenent als seus dubtes, les seves inquietuds sobre aquell tema, no els permetrem tenir una ment activa i dinàmica de manera que no trobaran la connexió entre allò que estan memoritzant i la seva vida o els seus coneixements prèvis. Estarem donant als infants informacions aillades deixant de banda la possibilitat d'analitzar i preguntar-se, de buscar respostas, argumentar-les, explicar-les o comunicar-les.
La nostra actuació com a educadors ha de respectar i valorar les preguntes dels infants, encara que el mestre no les consideri intel·ligents o profitoses ja que seran qüestions sorgides dels dubtes dels infants i de la seva curiositat o predisposició per aprendre.
Hem d'evitar que els infants es conformin amb respostes donades pel mestre sense raonament, sinó que hem de propiciar que pensin per ella mateixos proposant activitats on ells han de preguntar, indagar i respondre sobre allò que els interessa o volen saber.
En definitiva, el mestre ha de generar ambients on els infants se sentin lliures d'expressar-se, de plantejar els seus dubtes o els seus interessos i formar-los per tal que es plantegin preguntes amb sentit i interès per ells.
D'aquesta manera estarem contribuin en el seu desenvolupament de la intel·ligència o el pensament.
A més a més, he trobat un altre artícle que parla del mateix tema que amplia bastant el tema plantejat per l'autora anterior: Aprender a preguntar/ Aprender a ser críticos.
L'autor és Leonardo Alanís Falantes, educador resident a Sevilla que ha escrit diversos artícles per a mestres i pares amb l'objectiu de millorar l'educació i formar un món més just.
Si cliqueu aquí podreu accedir al seu blog
Si cliqueu aquí podreu accedir al seu artícle
En aquets artícle l'autor ha volgut ressaltar la idea que:
"mientras se piense que el ideal supremo de la educación es aprender, como ocurre en todas las sociedades tribales, el modelo de repetición memorístico dominará los exámenes y los profesores encontrarán difícil no enseñar pensando en ellos. Igualmente triste es que el modelo de adquisición-información que predomina en la educación, más que el de animar a los niños a pensar por sí mismos, fracasa incluso de acuerdo con sus mismos criterios, ya que constantemente nos quejamos de lo poco que nuestros alumnos paracen saber de la historia del mundo, o de su organización política y económica."Amb aquests dos artícles he acabat d'entendre la importància que té el fet de formular-se preguntes pel bon desenvolupament del nostre pensament en les primeres edats d'escolarització.
METÀFORA
La fotografia que veureu a continuació expressa molt bé tot el que he après durant aquesta classe.
Amb aquesta imatge vull transmetre la idea que el coneixement es construeix entre tots a través de converses, de formular-se preguntas, d'interaccionar amb els altres o amb el propi medi. Aquest procés és continu i va dels aspectes més simples i generals (base de la piràmide de la imatge) als més complexos i concrets (última peça de la piràmide de la fotografia).
Per tant, per tots aquests motius he escollit aquest fotografia per expressar metafòricament els meus aprenetatges durant aquesta classe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario